Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

España alla Rossini

Classificació temàtica: Recital vocal i lied

España alla Rossini

Anna Tonna, mezzosoprano. Emilio González Sanz, piano. Cristina Gómez Tornamira, castanyoles. Miguel Borrallo, tenor. Cuarteto Cavatina. Aurelio Viribay, piano.

IC021 DDD 2010 1CD 66:10 2015

Entre la col·lecció de cançons compostes per Rossini n’hi ha moltes amb ritmes, temes, texts o simplement destinataris relacionats amb Espanya. Aquest compacte en recull algunes d’elles que per la seva naturalesa popular i escriptura fàcil configuren un programa molt enjogassador. Per això no sorprèn que la mezzosoprano nord-americana Anna Tonna l’hagi atès. És una conseqüència lògica de la seva voluntat i capacitat de treball en pro del repertori hispànic basada en la seva enorme i -esperem- incansable curiositat professional com es va fer evident en el seu disc sobre cançons del compositor Julio Gómez editat fa pocs anys pel segell madrileny Verso.

El que aquí s’ofereix és pur divertissement canor. És música de saló de qualitat que, com observa agudament José Luis Téllez, també té la particularitat de compartir compàs ternari o subdivisió ternària, sent una mesura comuna a la música espanyola (jotes, fandango, seguidilla...). Són peces que demanen atmosferes diferenciades dins un estil semblant. No hi ha grans exigències en la extensió ni en la dificultat tècnica, al marge d’alguns requeriments de coloratura, ritme i puntuals ascensos a l’agut. Algunes en francès, altres en italià, alguna en castellà com La vida del náufrago i alguna en llatí com “Fac ut portem” procedent del Stabat Mater, en totes la mezzosoprano llueix una estimable dicció aparellada a una articulació treballada que sustenta l’adequació estilística, la fluïdesa i musicalitat del fraseig i que, a més a més, no es veu enterbolida en els ascensos a l’agut ni en les agilitats.

El programa pertany a diverses èpoques compositives i s’inicia amb el text d’Émilien Pacini, fill de l’editor francès de Rossini, A Granada, traduït més tard a l'espanyol per Ventura de la Vega, el poeta i dramaturg autor del llibret de Jugar con fuego de Barbieri. Una cançó, per cert, estrenada per Adelina Patti -nascuda per casualitat a Madrid i dedicada a Isabel II d’Espanya, tan capfluixa com diva i gran afeccionada a l’òpera- que tenia bona veu des de la infantesa. Plena de girs hispanitzants mostra el talent de qui des dels dinou anys va cantar sovint als dissabtes musicals de la Villa de Passy on es reunia el més selecte de la societat musical i mundana parisina per escoltar les composicions pesarés.

El melòman curiós podrà complementar aquest compacte amb el volum tretzè de la sèrie Il salotto de Ópera Rara que sedueix pels seus excel·lents matisos en tempo, inflexions expressives i idiomatisme en general, tant en aquesta cançó com en tot el seu programa. Unes qualitats que no desmereixen l’aportació de Tonna i González, ben treballada i amb prou personalitat. Ambdós compactes sols tenen en comú dos títols. El segon, el duet Les amants de Sevilla extret del volum tercer d’ Els pecats de vellesa, compta amb el solvent tenor Miguel Borrallo. Tot i la meritòria realització cal assenyalar l’absència d’un francès millor pronunciat i la perfectible coloratura abans de la reexposició del tema. O giorno sereno conclou el corpus sent cantada pel Cuarteto Cavatina i Aurelio Viribay al teclat.

D’altra banda s’ha buscat suggerir un so d’època i una estètica de saló amb el piano Broadwood & Sons (1831) del pianista Emilio González Sanz. Per cert, la presa sonora el revela molt present, amb bravura, riquesa tímbrica per bé que de toc més percussiu que velat, però engalzant i complementant el joc musical de la seva companya. Cal destacar els efectes de castanyola de L’invito. Unes castanyoles incloses amb perícia per Cristina Gómez Tornamira a “Nizza, je suis sans peine” i Canzonetta spagnuola.

L’edició en dijipack pretén ser atractiva en el disseny però l’inlay no explicita la pertinença de les cançons als cicles matriu. Tampoc cedeix espai a José Luis Téllez per signar un text que apropi al melòman al món salonnier de Rossini ni a una guia d’audició meritòria. Quelcom necessari davant el desconeixement general i el desert bibliogràfic sobre aquesta matèria en castellà. Al menys s’inclouen els cantables en tres idiomes (l’italià i el francès originals, traducció al castellà i a l’anglès). Resumint, és un disc que exemplifica la bellesa en abstracte del bel canto italià, sense la passió romàntica a mig camí entre el classicisme i el romanticisme i amb ribets populars. Un bon homenatge als pecats de vellesa (i no tanta vellesa) l’audició dels quals no inclou penitència. Al contrari, un considerable plaer.

Albert Ferrer Flamarich