Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Missa en Si menor

Classificació temàtica: Música sacra

J.S. Bach

Harmonia Mundi

La capacitat per a la música de Bach és tan gran que al llarg de la seva vida va adaptar-se a les necessitats i als gustos d'aquells per a qui treballava. Així la seva obra queda emmarcada dins tres grans períodes, amb tres localitzacions diferents, per a tres gustos diferents i, com a conseqüència, amb tres grups d'obres diferents.

El primer és el període de Weimar on arriba el 1708, per a treballar com a organista del duc, que més endavant el nomenaria Konzertmeister. El duc és un gran amant de l'orgue i és durant aquests anys quan Bach crea la gran majoria del seu repertori organístic. El segon període s'obre amb el seu nomenament com a Kapellmeister del príncep Leopold de Cöthen a finals de 1717. El príncep toca diversos instruments i té a sou un notable grup d'instrumentistes pels quals Bach crea un nombrós grup d'obres per a orquestra: els Concerts de Brandenburg, els Concerts per a violins, així com les principals obres de cambra: les suites per a violoncel, les sonates i partites per a violí, les suites franceses i angleses i la primera part de El Clavecí ben Temprat.

Finalment, tal dia com avui -7 de febrer- però de 1723, Bach passa l'examen que el durà a ser nomenat Kantor i director musical de Sant Tomàs de Leipzig. Curiosament el primer candidat és Telemann qui renuncia a la plaça al conèixer les obligacions que se'n deriven del càrrec. Des d'aquest moment i fins a la seva mort l'any 1750 Bach es converteix en el màxim responsable musical de les quatre esglésies de Leipzig, així com de qualsevol actuació musical del consell municipal, a més d'encarregar-se de tasques de docència. És lògic, per tant, que durant aquest llarg període Bach es centri en obres sacres i creï algunes de les seves més grans meravelles: desenes de Cantates, les seves passions i la Missa llatina que avui ens ocupa.

La Missa en Si menor BWV 232 datada l'any 1749 és una de les darreres obres de Bach i una de les obres que més han donat ha parlat del seu repertori. Per què Bach, fervorós protestant, escriu una Missa llatina (amb Kyrie i Gloria)? S'han donat respostes per a tots els gustos. Jo crec que és la seva curiositat musical, que feia que estigués sempre al corrent del que passava al món musical, el que el motiva a fer-ho. De fet, les primeres parts d'aquesta obra són de 1724, vint-i-cinc anys abans d'acabar-la!! I no va ser interpretada sencera fins ... el 1859, més d'un segle després de la seva mort.

La versió de Konrad Junghänel amb Cantus Cölln destaca pel seu sintetisme gairebé minimalista. La seva versió de la Missa podríem titllar de cambrística. M'explico: així com a les versions de Brüggen amb l'Orquestra del Segle XVIII i de Harnoncourt amb el seu Concertus Musicus de Viena hi participen, sumant-hi l'orquestra i el cor, més de seixanta músics, a la versió de Junghänel tots els participants –inclòs el director- sumen trenta-un. Es sacrifica el cor i aquest és format pels mateixos solistes. Això provoca que una primera escoltada pugui donar la sensació d'una certa fredor, sobretot si estem acostumats a lectures més denses. Però escoltant-la amb objectivitat i serenor, sense tenir en compte altres versions, fan molt interessant aquesta aproximació que, com sempre amb Cantus Cölln és el resultat d'una minuciosa feina d'investigació i preparació.

Altres crítiques d'aquest CD:
MDT Classics
Bach-cantatas.com
 

Ignasi Albors