Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Mostra bibliogrāfica pel 2015 (VI)

Classificació temàtica: Sense classificar

Por el camino de Richter

Yuri Borisov

Acantilado, Barcelona, 2015. (262 pàgs.)

IBSN: 978-84-16011-63-6

 

Historia de la música militar de España

Ricardo Fernández de Latorre.

Ministerio de Defensa. Madrid, 2014. (687 pàgs.)

IBSN: 978-84-9781-950-3

 

Correspondència Robert Gerhard i Joaquim Homs

Ramón Ribé, Pietat Homs

Cossetània Edicions. Valls, 2010. (191 pàgs.)

ISBN: 978-84-9034-377-7

 

1927: Centenario Beethoven. Legado Isidre Magriñá

Eusebi Tolosa Magriñá

Editorial Arpegio. Sant Cugat, 2015. (332 pàgs).

IBSN: 978-84-15798-14-9

Acantilado, Ministerio de Defensa, Cossetānia edicions, Editorial arpegio

El devessall de novetats bibliogràfiques musicals d’aquest 2015 ens atansa a quatre novetats que són comentades amb un caràcter més informatiu que analíticament crític. Els següents títols participen d’una diversitat que enriqueix el camp musical tot i que no dissimula grans llacunes endèmiques del sector. Els títols combinen peculiaritat, lectura ocasional i recuperació històrica dins un caràcter eminentment comercial i divulgatiu.

Més que un pianista

Espontani, culte, brillant, hiperactiu, apassionat... Així mostra a Sviatoslav Richter, el director d’escena teatral i operístic Yuri Borísov en un text que passa d’un tema a un altre en un discurs dispers on tot es barreja i cohesiona perquè tot està vinculat a tot en la ment ultrasociativa i bastant sinestèsica del pianista rus. Això és perquè en el fons habitava una gran concepció interpretativa que té en el capítol sobre el Clavecí ben temperat de Bach un dels passatges més delirants i evidents per la calidoscòpica explosió de personalitat. Sens dubte és una delícia per a mitòmans, editat amb la correcció i elegància característica en la línia austera de Acantilado. A més s’inclouen excel·lents notes a peu de pàgina que limiten al espectador al voltant dels personatges, fets o d’altres relacions vinculades a les vivències, idees i inquietuds recopilades per Borisov.

Història musical militar espanyola

D’altra banda, la Historia de la música militar de España de Ricardo Fernández de Latorre Moreno proposa un gran ventall de composicions musicals, reals, patriòtiques, polítiques, paramilitars, processionals i líriques d’inspiració castrense, des del segle XI fins avui. Està embastada a partir dels seus protagonistes i els fets de la història política, així com amb puntuals incisos a l’estètica i la semiòtica musicals amb transmissió d’ordres i tocs. Això permet reconstruir l’evolució d’un repertori poc conegut que necessitava una urgent contribució musicològica per a organitzar unes dades sovint disperses i desconegudes -algunes-. Per tot això i pel seu caràcter actualitzat, resulta útil tant a l’afeccionat com a l’especialista. L’edició és de luxe: cobertes dures, paper setinat, tipologia de lletra nítida i llegible, ample varietat d’il·lustracions i fotografies tot i que sense l’inlay de les setze obres del disc compacte que tanca el volum.

Les cartes entre Gerhard i Homs

Els epistolaris, com a subgènere literari, han estat molt apreciats històricament. Els darrers anys han tornar a ser reivindicats com a via d’aproximació directa a l’autor i la seva faceta privada, així com a reflex social i cultural. Per aquest motiu, Cossetània Editorial ha comercialitzar la correspondència entre Robert Gerhard (1896-1970) i Joaquim Homs (1906-2003), que van encapçalar l’assimilació del serialisme a Espanya. El volum suposa un complement a la biografia d’Homs sobre Gerhard (Gerhard. Col·lecció Gent Nostra. Editorial Labor, 1992) atès ambdues aportacions es retroalimenten. La selecció numerada de 154 cartes s’inicia l’agost de 1932 i es clou l’octubre de 1987, quasi dues dècades després de l mort de Gerhard, l’esposa del qual va mantenir contacte amb l’amic i deixeble Homs. Es mostra el comentari de temes de la vida que inclouen consells per a conduir o l’intent de coincidir durant les vacances i, per descomptat, profundes reflexions musicals com les discrepàncies amb la SIMC, les audicions per a la ràdio i les diferències entre la vida musical anglesa i espanyola, la divulgació de les seves composicions, entre altres. Ambdós creadors es tracten des d’un respecte i to amistós del que brolla un seriós coneixement mutu i records personals. L’edició conté algunes notes crítiques, un índex onomàstic dels personatges citats i un perfil biogràfic d’ambdós compositors a càrrec de Ramon Ribé, coautor amb Pietat Homs d’aquest volum.

El llegat Beethoven de Magriñá

En ocasió del centenari de la mort de Beethoven el comerciant de barrets i promotor cultural barceloní Isidre Magriñá Ferrer (1901-1973) va confeccionar un aplec informatiu entorn el compositor i els actes commemoratius. I és que el músic era una de les seves passions juntament amb Wagner i els poetes Verdaguer i Carner. La publicació de l’ Editorial Arpegio a càrrec d’ Eusebi Tolosa Magriñá, nét d’Isidre, i Jaime Tortella, historiador i “alma mater” del projecte, presenta la documentació com una petita hemeroteca amb caràcter de col·leccionista. Es tracta d’un volum que combina diferents llengües: principalment català i castellà, però també francès i alemany. Té un caràcter quasi integral del només ha quedat fora alguns documents que reincidien en la informació, especialment imatges. El seu interès històric i musical reuneix butlletins, programes de mà, partitures, crítiques i retalls variats de premsa que donen fe de monuments, cases, al·legories públiques, ressenyes hagiogràfiques i de concerts. En allò concret poden citar-se els actes a Notre-Dame de París, els concerts d’Emili Vendrell, Blanca Selva i Joan Massià o la interpretació de la Missa Solemnis amb l’Orfeó Catalá sota la direcció de Lluís Millet.

Aquesta recopilació difon també la figura de Magriñá com activista cultural i es presenta una font que mostra els actes a Catalunya (de Barcelona en particular), a Espanya i part d’ Europa central. A destacar la bona qualitat general de les imatges, els substanciosos peus de foto i l’encert d’indicar dades d’alguns dels firmants, especialment de la Revista Musical Catalana. En resumen, aquesta és una exhumació orientada a especialistes i investigadors el valor primordial rau en l’oportunitat del l’accés públic a aquest arxiu. 

Albert Ferrer Flamarich