Requiem, de Bernat Vivancos
Lavtian Radio Choir
Sigvards Klava
Neu
Manllevant el concepte a Salvador Paniker, Vivancos ens presenta un Rèquiem retroprogressiu. Una música que s’expandeix al mateix temps cap el que és nou i cap el que és antic. Cap a la complexitat i cap a l’origen. Es tracta d’una notable proposta on la mística se situa com a rerefons d’allò retroprogressiu. Aquest Rèquiem és una nova demostració que la intensitat expressiva és el veritable criteri a tenir en compte per mesurar la qualitat i no el progrés, entès aquest com a mera innovació. Savall recorda en el llibret com Mendelssohn ho tingué present al ressuscitar Bach de l’oblit. L’origen i el passat actuen com a revitalitzadors del present en la música absolutament contemporània de Vivancos, excel·lent exponent dins un nou Renaixement musical (diu el mestre Savall) amb un so amarat d’espiritualitat, complex, modern i pur.
Aquest Rèquiem (en llatí, repòs) esdevé un cant a la contemplació de la vida, de la mort i de la transcendència. Meditació lluminosa i transversal que s’allunya dels canons formals i estètics per crear un monument sonor molt personal que evoca sobretot l’admirat Arxo Pärt, però on també s’entreveuen altres gustos com Gorecki, o el to humà del Requiem alemany de Brahms o de Fauré. Obra serena, de gran maduresa on Vivancos fa un nou salt endavant.
La interpretació torna a ser a càrrec del Lavtian Radio Choir acompanyat de seleccionats solistes entre els que hi ha el jove Pau Codina, al cello.
El llibret curosament editat per Neu és estèticament impecable i s’adiu plenament i elegant al seu contingut.