Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Los sonidos del silencio

Classificació temàtica: Sense classificar

Los sonidos del silencio. Una aproximación a la historia de la creación musical de las mujeres.

Anna Bofill Levi.

Editorial Aresta. Barcelona, 2015. 300 pàgines.

IBSN: 978-84-943668-0-2

Editorial Aresta

Les ciències humanístiques i les biològiques –entre elles l’antropologia amb especial preeminència- han demostrat que la conducta social ni és innata ni està fixada immutablement. Aquesta varia constantment en la mesura que cada grup humà s’enfronta a circumstàncies noves per les quals la tradició no sap resoldre. D’aquesta situació, de l’experiència col·lectiva i la cultura heretada l’individu pot redissenyar noves conductes i plantejaments. I aquest és l’eix principal que la musicologia feminista actual corrobora entenent el feminisme no com un discurs si no com una pràctica generadora de pensament, accions i transformacions.

En aquest sentit la musicologia feminista cerca l’espai de la dona. Un espai negat fins fa unes poques dècades. Un espai entès com a forma de vida i de pensament amb les implicacions conseqüents en la manera d’habitar i ésser. En aquest sentit el llenguatge és un espai per habitar i el llenguatge musical no és una excepció perquè en el llenguatge de l’art també es crea la realitat de l’art. D’aquí la importància d’estudiar les obres de dones compositores: en el seu llenguatge habiten, són; perquè el llenguatge musical no és sexista. Ho són les estructures del saber i de la societat.

En aquesta línia cal inscriure Los sonidos del silencio de la compositora i arquitecta Anna Bofill (Barcelona, 1944). És un títol que participa de la compensatory history o “història contributiva”, centrada més en recuperar la faceta històrica de les dones en la música que en realitzar una anàlisi en profunditat de les causes que han dut a la seva invisibilitat. No obstant aquesta darrera perspectiva també s’hi reflecteix atès que en la matèria pot ser explicada des de diferents òptiques i maneres: musicològica, història de la societat, pensament filosòfic, científic o artístic, biografia de les autores, etc.

La de Bofill és una síntesi de nombroses aportacions que transita de la informació general a la concreta a partir d’una ordenació cronològica i una subdivisió geogràfica. El discurs és potent en la contextualització històrica amb dades puntuals i significatives aparellades a altres disciplines del coneixement (i, en particular, de la sociologia), que no descuiden la recepció i unes orientacions mínimes de l’estil i les obres de les principals protagonistes.

En conjunt es tracta d’un manual bàsic, de capçalera i molt orientatiu que té un clar precedent en Música, femení singular d’Isabel Rosselló (Di7 edició, Illes Balears, 1998) que Bofill complementa en apartats com el de les compositores iberoamericanes i del segle XX. I també en la reivindicació de figures com Priaulx Rainier, Carmen Barradas o Clotilde Cerdà. No obstant, no pot evitar que alguns capítols –els tres darrers- derivin en una enumeració merament acumulativa davant l’allau de figures partícips d’una diversitat de generacions i estils que mereixerien una monografia específica per ser justament presentades.

L’edició compta amb una tipologia de lletra còmodament llegible i amb l’encert de presentar en negreta cada protagonista. No obstant, hi manca un índex onomàstic imprescindible per a una consulta ràpida i eficaç. Amb tot, cal encoratjar l’Editorial Aresta a la traducció d’alguns treballs clàssics com els de Susan McClary o Barbara Garvey Jackson que, com la present novetat, configuren una constel·lació de títols necessaris per conèixer la realitat musical amb justícia i amplitud conceptual.

 

Albert Ferrer Flamarich