El violí invisible
Josep Colomé, violí
Obres de Cervelló, Guinovart, Guzman, Massana, Soler, Brotons, Cassado i Bach.
Solé Recordings
Primer treball en solitari de Josep Colomé en la presentació del nou segell Solé Recordings. Originalitat i personalitat en la proposta i gran intensitat del so. La selecció de les obres –gairebé en exclusiva de compositors catalans ‘contemporanis’ (si se’ns permet estirar un pèl el concepte)- és valenta i propera a Colomé: Cervelló, Guinovart, un joveníssim Francesc Guzman, Massana, Soler, Brotons i Cassadó, de qui pren l’Intermezzo et dansa finale de la famosa Suite per a violoncel. Es tracta majoritàriament de compositors amb qui manté una relació propera fins el punt que ‘El violí invisible’ d’Albert Guinovart, que dóna nom al disc, ha estat una obra sol·licitada i dedicada pel compositor al violinista. A més es tracta de compositors que no han escrit mai per a violí sol, només Cervelló té una obra extensa per a aquest instrument. Un repte afegit, per tant.
Pel que fa al so, arriba net i brillantíssim. Colomé ha sabut aprofitar un flirteig curt, apassionat i fecund de quatre dies amb l’Stradivari, 1711 ex-Tartini ex-Vogelweith cedit pel luthier Solé per copsar-ne el caràcter i mirar d’adaptar-s’hi. Mireia Pagès al llibret es refereix al so com un fenomen que esdevé llenguatge per la confluència de tres ànimes: la del compositor, la de l’intèrpret i la de l’instrument. Colomé treu partit a la diversitat d’ànimes dels compositors i l’exhibició de registres resultant és ampla i sorprenent. Ha fet bé al enfocar-se en les notes i aïllar-se d’influències alienes –del propi compositor o d’interpretacions anteriors, quan n’hi ha- per poder assolir una lectura sincera des del seu jo personal.
Al final un regal, a mode de propina. Ni més ni menys que la Sarabande de Bach, ara amb un José Contreras. Misteriosa obra que ens torna la pau i ens anima a fer una segona escolta del disc.
Veure teaser del CD