Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Mozart Sonatas

Classificació temàtica: Sense classificar

Harmonia Mundi

Sens dubte aquest està éssent un bon any per Harmonia Mundi. Fa unes setmanes guanyava el prestigiós Premi Gramophone com a millor segell discogràfic de 2003 i ara ens presenta el primer CD en solitari d'un dels darrers grans fitxatges: el pianoforte alemany Andreas Staier. Considerat el millor intèrpret de pianoforte del XVIII inicià els seus estudis amb tres dels meus majors referents des del punt de vista de la interpretació històrica: Gustav Leonhardt, Nikolaus Harnoncourt i Ton Koopman.

Aquest CD conté les que probablement són les dues millors peces per a piano sol de Mozart: les germanes Fantasia en Do menor K 475 i la Sonata en Do menor K 475, composades amb pocs mesos de diferència i dedicades ambdues a una alumna, Maria Theresia von Trattner. La seva tonalitat menor les revesteix d'un cert aire obscur, ambientat de patetisme. És el Mozart menys galant i més sentimental, el més proper a Karl Philip Emmanuel Bach i que anuncia en certa manera Beethoven. El Mozart que es decanta cap a un expressivitat esquitxada d'elements sorpresius, amb canvis de ritme i amb silencis interrogants carregats d'emotivitat.

De la resta d'obres del CD destaquen la brevíssima Giga, escrita sobre un esquema contrapuntístic clarament inspirat en Bach i les curioses Variacions sobre un ària de 'Els peregrins a La Meca' de Gluck, tocades per primer cop en una improvisació d'un dels concerts per a piano en presència del mateix Gluck a Viena.

En fi, un excel·lent inici de Staier amb Harmomia Mundi. Desitjo que el proper no es faci esperar gaire.

Altres crítiques:
Bayerischen Rundfunks
Jornal Publico