Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Una altra idealització de la Novena de Beethoven

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

La Novena Sinfonía de Beethoven

Alfonso López Quintás

Ediciones Rialp, SA. Madrid, 2015. (96 pàgines)

IBSN: 978-84321-4500-1

 

Rialp

Més enllà del seu valor musical, la Novena Simfonia de Beethoven s’ha convertit en l’epicentre dels panegírics més diversos. Com va explicar Esteban Buch en el seu excel·lent llibre sobre la història política de l’himne europeu, ha estat símbol tant per les esquerres com pels feixistes. Sens dubte, la idealització romàntica de Beethoven i d’aquesta simfonia ha jugat un paper clau que ha alimentat comentaris i pseudoanàlisis des d’una vessant humanista durant els darrers dos segles. Recordi’s a Wagner com un dels assagistes més emblemàtics.

A ells s’hi afegeix la recent novetat que Rialp publica en la seva sèrie Doce uvas. L’il·lustríssim i prolífic capellà i filòsof Alfonso López Quintás presenta una guia d’iniciació de la que el missatge principal rau en la justificació de la música com a coneixement, en la seva riquesa cultural i cultual exercida en la societat i en l’ésser humà, així com en la irrepetibilitat i compromís d’aquesta. És una mirada humanista, amb pinzellades antropològiques i de pedagogia cultural on es combinen qüestions d’estètica, sociologia i psicologia de la música. Per això aborda temes com el caràcter relacional creatiu de la música i l’ interval com a fonament relacional; el silenci com camp de ressonància; l’experiència musical i la inspiració. Aquests són temes tractats per estudiosos com John Rink, Jonathan Harvey i Peter Kivy amb un posicionament més acadèmic i pioner fa alguns anys. El plantejament general de l’assaig presenta quatre capítols en que els tres primers acosten al lector a un discurs més reflexiu mentre que el quart presenta la Novena Simfonia com un suposat paradigma de l’exposat prèviament. Lluny d’establir vincles directes amb els altres tres, aquest capítol és unes vàlides notes al programa sobre l’obra en la línia del què l’afeccionat pot trobar en els texts d’un concert.

El valor de la proposta rau en la seva capacitat divulgativa i en la lectura àgil que combina la fluïdesa del col·loquial i el tarannà líric d’una prosa que genera empatia. Per descomptat no hi manquen cites que il·lustren l’ampla cultura de l’autor. Són interessants els set nivells proposats en la percepció de la música (pàg. 44-45) però en el text s’hi respira un cert aire vocacional. L’anacrònic ús de termes masculí i femení per caracteritzar els temes musicals en seria una mostra. Un altre exemple: la llarguíssima al·locució d’efectes beneficiosos de la música que destil·la una lleugera presumpció de superioritat d’aquesta. Sens dubte, es manifesta una indignació de l’autor com intel·lectual davant la devaluació de l’art. Hi ha en la seva reivindicació un cert elitisme encobert en el benefici de la profunditat i de l’essencialitat de l’art en la vida. Una posició que sembla marginar aspectes de la cultura pop(ular). Un fet que desconcerta en algú, com López Quintás, que ha estudiat tan profundament el segle XX.

En aquest sentit, l’assaig intenta oferir l’obra com a paradigma d’un discurs educatiu que participa “com una tensió cap alguna cosa valuosa que ens transcendeix”. És una idea encertada però tan tòpica i assumida que resulta estèril incidir-hi altre cop. Especialment si es pretén que sigui la tesi principal. A més, podria haver escollit altres composicions. La inclusió del famós “Testament d’Heiligenstadt” a l’apèndix incideix en la concepció del Beethoven idealitzat i idealista. Així cal entendre –i llegir- aquest llibre com a fruit d’un intel·lectual apassionat per la música. És un treball més adient com a motiu de conferències divulgatives que com aportació cultural i musicològica en concret. L’edició és de butxaca, austera i amb una tipografia i un cos de lletra còmodament llegibles.

Albert Ferrer Flamarich