Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Cuarteto de cuerda

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental

El cuarteto de cuerda. Laboratorio para una sociedad ilustrada.

Cibrán Sierra

Alianza Música. Barcelona, 2014 (255 pàgs.)

ISBN: 978-84-206-9338-5

 

Alianza Música

En la tendència –a vegades moda- editorial dels llibres d’iniciació sobre camps humanístics, l’òpera s’ha beneficiat pel seu clixé de cultura elevada, entre altres motius i prejudicis. Menys freqüent ha estat abordar terrenys com el simfònic o el cambrístic sense plantejar una col·lecció. I això es ratifica amb el segon dels títols de la nova aposta d’Alianza Música per a la seva Biblioteca bàsica, dirigida per Javier Alfaya.

Es tracta d’un títol suggerent en llengua castellana que no té sobreabundància de referències, a banda de guies d’anàlisi d’obres de cambra i històries de la música. L’autor Cibrán Sierra (Ourense, 1979), és el membre fundador del Cuarteto Quiroga que és una de les agrupacions més aplaudides i premiades de les noves generacions de músics espanyols. Ha dividit la seva aportació en cinc capítols als que cal sumar-hi les notes al peu, desplaçades al final per convenció de l’editorial i que inclouen aclariments terminològics entre d’altres informacions. El segon capítol presenta una historia del gènere des d’una perspectiva positivista que combina els grans noms amb l’explicació d’algunes obres. En aquest sentit destaquen els comentaris dels quartets Razumovsky de Beethoven i els de Béla Bartók. No obstant, tot i les oportunes pinzellades sobre l’autonomia de la música instrumental i puntuals incisos estètics hi ha apartats dèbils. El més clar és el repàs a la segona meitat del segle XX. És una senzilla enumeració molt generalista que aprofundeix més en l’adjectiu que en la descripció de les esmentades composicions.

També hi ha consideracions evidents però que no sobren en plantejaments divulgatius, tot i que el contingut és reincident en els apartats tercer i quart. Especialment en la interpretació molt política de l’engranatge del quartet, com exemple de civisme. En aquest sentit hi destaca una mirada sociològica, molt pragmàtica, que insisteix en la igualtat dels rols dels instrumentistes i en la realitat de formació referida al treball, l’assaig i el repertori. L’últim capítol s’apropa a l’actualitat des del comentari del negoci i l’activitat a sales, festivals, concursos, institucions i una relació dels conjunts actius durant les darreres dècades. Finalment apareix un extraordinari organigrama que és un arbre genealògic de les formacions segons mestres, nacionalitats i preceptes tècnics i estètics. L’edició és utilitària amb una lletra i mida còmodament llegible. No hi falta l’índex onomàstic, quelcom que en els últims temps no sempre s’inclou.

 

Albert Ferrer Flamarich