Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Estudios Musicales del Clasicismo entorn Boccherini

Classificació temàtica: Sense classificar

Estudios Musicales del Clasicismo

Germán Labrador (coordinador)

Editorial Arpegio. 208 pàgs.

ISBN: 978-84-15798-06-4.

 

Editorial Arpegio

Són molts els esforços que des de la musicologia espanyola s’han fet durant les tres últimes dècades per compensar la manca d’estudis historiogràfics específics. Un exemple és el fet per Jaime Tortella, el principal valedor de l’obra de Luigi Boccherini (1743-1805) dins les nostres fronteres. La seva incansable tasca al costat de la d’altres musicòlegs autòctons i foranis ha contribuït de manera decisiva a un gran increment de la bibliografia sobre el compositor italo-espanyol. Així ho reflexa l’Editorial Arpegio, no dedicada sols a la música, que afegeix un altre títol als ja comercialitzats gràcies a l’Asociación Luigi Boccherini, Investigación y Difusión Musical. Ho fa amb comunicats i articles d’investigació sortits del Congreso Internacional Luigi Boccherini y la Música de su Tiempo II, que es va celebrar a la Universidad Autónoma de Madrid el novembre de 2011.

Amb la coordinació de Germán Labrador, aquest compendi inclou cinc anàlisi sense retòrica, amb estil directe i en castellà en la seva majoria. Fernando Antón tracta l’espanyolitat de Boccherini des del fandango i la representació musical del taconeig en la seva funció semiòtica com a memes associat a aquest ball en els quintets amb guitarra. Hi ha molts fragments de partitures, quadres sinòptics i completa les seves exposicions amb referències molt oportunes sobre l’obra de Domenico Scarlatti i el Pare Soler. Això sí, igual que Aurèlia Pessarrodona i Maria José Mayordomo en els apèndixs de la seva comunicació, podria haver traduït les cites i extractes d’altres idiomes en una nota al peu. Això es necessari quan hi ha la voluntat que el producte pugui arribar a un públic més ample que l’estrictament acadèmic.

D’altra banda, les esmentades investigadores tracten la vessant corporèutico-musical, és a dir, la relació amb la dansa a partir d’esquemes rítmics i anàlisis coreogràfiques de les passes del minuets. És un estudi de caràcter interdisciplinari, dens i exigent pel melòman comú. Es basa en els íncipits dels quartets per a cordes i generen la seva classificació obrint vies d’investigació. L’exposició metodològica és excel·lent tant com ho és l’ús d’eines científiques i estadístiques o la inserció d’extractes de tractats i manual de dansa.

El tercer capítol el signa Sandra Myers Brown i el dedica a la “Tia Faustina” o “ Condesa Viuda”, àlies de Doña María Faustina Téllez- Girón y Peréz de Gúzman. L’eix principal és el mecenatge i l’activitat cultural i lúdica a la Casa de Osuna. Per això cal esmentar els encàrrecs a Ramón de la Cruz i Fernández de Moratín, i els testimonis de viatgers com Joseph Townsend. No hi manquen les referències al Capricho número 55 de Goya com a reflex d’una “vieja vanidosa y loca”.

A la quarta aportació, Isabel Lozano Martínez es centra en la recuperació i programació de Boccherini a l’Espanya dels anys 50 i l’activitat del violinista Federico Senén (1901-1960), l’ASE (Asociación de Solistas Españoles) i les activitats dutes a terme durant el 150è  aniversari de la mort del compositor. Amb això es dibuixa un arc on s’hi esbossa la tímida i puntual incorporació de les obres boccherinianes al cànon. L’únic treball escrit en llengua no castellana el signa Daniel Cattaneo en italià i planteja les reflexions sobre el concepte d’espanyolisme en relació a la literatura espanyola per a tecla entre els segles XVIII i XIX. És el capítol més breu i complementa aportacions de figures com Thomas Schmitt en la separació d’algunes de les característiques i problemàtiques de l’ anomenat  estil espanyol.

Per últim, Jaime Tortella tanca aquest conjunt de comunicacions amb una completa relació documental vinculada al compositor italo-espanyol i el seu àmbit en el període entre 1768 i 1809. L’excepció ve indicada pel registre testamentari del nét del compositor, Fernando Boccherini Gallicioli de 1861. La majoria d’aquestes fonts històriques apareixen en transcripció completa o parcial i procedents de contractes, testaments, actes de defunció, cartes amb Pleyel, etc. Es tracta d’un capítol clarament pensat com a font de consulta per a investigadors, analistes i biògrafs.

En conjunt l’edició és utilitària, amb lletra llegible, varietat tipogràfica i adient en els recursos visuals per facilitar la comprensió del contingut. No tingui cap dubte el lector que es tracta d’una altra aportació molt significativa de l’Asociación Luigi Boccherini que confirma la qualitat i dignitat de la musicologia espanyola i els seus components. Si us interessa el tema, en gaudireu.

 

 

Albert Ferrer Flamarich