Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Escuchar e Interpretar. Ostracismos musicales en los albores de la conciencia moderna española

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Escuchar e Interpretar. Ostracismos musicales en los albores de la conciencia moderna española.

Rafael Lamas

Alianza Editorial. 2014 (175 pàgs.)

ISBN: 978-84-206-8981-4

 

Alianza Editorial

La música espanyola és plena d’apories i així ho torna a demostrar Rafael Lamas en aquest llibre publicat per Alianza Editorial. És el segon que el pianista, director d’orquestra i professor titular de literatura i teoria cultural a la Fordham University at Lincoln Center de Nueva York publica a Espanya. Es tracta d’un títol significatiu, curt fluid i distribuït en cinc capítols i un apèndix. El primer és una introducció on exposa qüestions prèvies l’arrel de les quals parteix d’ una mirada cultural oberta a partir del gravat Tristes presentimientos de lo que ha de acontecer de Goya. La seva percepció és molt més tràgica del que suggereix i, a més a més, es contradiu atès que a la pàgina 18 atribueix un rostre difós, titubejant i perdut al protagonista mentre que a la 19 parla de terror. En la meva opinió crec que el rostre no és de terror i, tot i que el desenvolupament teòric extret del gravat és atractiu, la premissa que li dóna peu no ho és. El capítol aporta claus per entendre l’actitud d’aquest incipient romanticisme espanyol i la seva complexa circumstància en la subversió política i d’Estat en que el poder va sotmetre al poble convertit en “Pueblo”, les arts en general i el teatre musical en concret.

En el següents capítols repassa els casos d’Antonio de Eximeno, el XIV Duque Medina Sidonia i Manuel García, per acabar amb Blanco White i Larra (pare). Amb aquests cinc protagonistes i les seves aportacions (una novel·la, la sostracció d’unes partitures del Padre Soler, dos discursos i uns articles) planteja la identificació sentimental del subjecte amb la música. Ho fa emmarcant-los en el procés d’individualització de l’experiència musical com a identitat estètica a l’Espanya de finals del segle XVIII i començaments del XIX. Amb això sosté la tesis dels girs cap a la nova consciencia i com el gust musical va determinar el valor de la societat replantejant conceptes com el nacionalista i disfressant les diferencies econòmiques, de classe i la crisi del subjecte. Així també explica el pacte de l’individu desarrelat a la recerca de la seva ciutadania i la nova estratègia de teatralització del poder.

Lamas realitza una crítica cultural servida per una base histórico-política en un discurs desenvolupat a través de l’estètica. Per això, apunta com a eixos l’exili del espanyols, el pas de l’Antic Règim  al nou ordre i el concepte de “negativitat” com a motor creatiu del subjecte. Al mateix temps parla de temes com l’expulsió del jesuïtes, la Il·lustració, la inclusió d’Espanya com a marc ambiental per a títols operístics de potent semàntica política o la capacitat de Manuel García per a reinventar-se i convertir-se en la figura espanyola més coneguda de l’Europa decimonònica. Tot i que l’autor no ho faci notar també dona claus per entendre el sorgiment de les diferents onades de l’alhambrisme espanyol i europeu.

Com apèndix inclou el discurs On Musical Sounds de Blanco White, fruit de rebre el Master of Arts de la Universitat d’Oxford el 1826. L’errada ve donada per què aquest text apareix en anglès amb notes al peu en castellà que indiquen les puntualitzacions d’edició crítica de l’original. Tenint en compte que no es tracta d’una edició bilingüe i el públic al que es dirigeix, amb o sense la matriu anglesa, aquest discurs del literat espanyol s’hauria d’haver traduït al castellà. D’altra banda, el sistema de citacions no queda gaire clar i podria haver indicat les directrius seguides davant la immensa varietat de metodologies aplicades. Algunes, per cert, d’una exasperant autocomplaença acadèmica vehiculades per certa incomprensibilitat pel lector comú.

L’edició té cobertes amb solapes, tipografia i mida de lletra còmodament llegibles tot i que el paper és de baixa qualitat –del que s’envelleix i s’arruga amb molta facilitat-. Sens dubte és una aportació necessària, de considerable importància i que eleva la reflexió estètica espanyola sobre la seva pròpia essència, sent aquesta habitualment poc procliu i menys profunda amb allò estètic que amb allò històric i allò estrictament formal.

Albert Ferrer Flamarich