Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Noves veus de l'emoció

Classificació temàtica: Sense classificar

Montserrat Figueras

'La voix de l'emotion II'

Hespèrion XX-XXI, Jordi Savall

AVDVD9904

AliaVox

 La veu de Montserrat Figueras és una veu excepcional. Dos anys després de la seva mort AliaVox ens proposa un segon capítol de ‘La Veu de l’emoció’ que es centra en diferents cançons de bressol, romanços, laments i lloances a la Mare de Déu, i que novament esdevé una perfecta mostra, amorosament collida i seleccionada, del seu missatge humà i del caire espiritual del seu art.

La trajectòria de Figueras és com la d’un esperit que travessa el temps. Seduïda i amarada de les cultures mediterrànies del Magrib als Balcans i del Pròxim Orient fins el Migdia francès és mostra d’una gran capacitat d’absorció. Aquest CD de les melodies sefardites als cançoners polifònics del Renaixement hispànic arribant a Reger n’és tan sols una de les moltes combinacions possibles.

En cada peça seleccionada llueix la seva veu pura, lluminosa i fresca, espontània, natural, càlida i transparent que ens porta directament cap el que és bell, cap el que és trist, en una impressionant exhibició d’humanitat que ens assenyala la via directa al sentiment. Cada peça és una oportunitat per a la gaudir de la seva gran expressivitat. Copsar com posa la veu al servei del text amb una ferma voluntat de connectar la vida espiritual amb la vida dels sentits que exemplifica la seva pròpia afirmació que ‘cal escoltar la música amb l’ànima’.

Molt encertat haver afegit el documental ‘La veu de l’emoció’ (que pot veure’s seguint aquest enllaç) on amics i família descriuen el que ella representava artísticament i humana. Els inicis amb l’Orquestra Ars Musicae, d’Enric Gispert on el seu pare de MF era violoncel·lista ¡, el viatge a París que va permetre el coneixement profund amb Savall, l’estança a Basilea i l’Schola Cantorum Basiliensis i l’inici d’Hespèrion XX amb Hopkinson Smith i Lorenzo Alpert; el retorn a Catalunya, el 1986 i la creació el 1987 de la Capella Reial de Catalunya i poc després de Le Concert des Nations.

Ignasi Albors