Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Lieder i odes de Mizler

Classificació temàtica: Recital vocal i lied

Mizler: 20 lieder&oden

Sibylla Rubens, soprano. Klaus Mertens, baríton. Philipp Vogler, cembalo. Maya Amrein, violoncel.

CPO 7778032 DDD 2013 61:54 2013

So: *** / Valoració: ***

 

CPO

Aparentment aquest és un disc més del repertori suposadament menor que les discogràfiques, abans anomenades independents, han rescatat a manera de revelació musicològica i comercial. Això els permetia oferir un producte nou, dirigit a un públic específic i amb uns costos inferiors a l’edició i recuperació de patrimoni simfònic o operístic. No obstant, el que aquí es presenta atrau un debat sempre existent sobre la legitimitat i autonomia de la música com art. Es tracte del vincle d’aquesta amb la filosofia i les matemàtiques, que va ser objecte d’alguns llibres i tractats que formaven part de les pertinences de societats musicals com la Korrespondierende Societät der Musikalische Wissenschaften, fundada el 1738 –i activa fins el 1754- per Lorenz Christoph Mizler (1711-1778). Aquesta entitat pretenia la distribució de documents teòrics i promoure la ciència musical –i la seva consegüent discussió- entre erudits a través de la correspondència.         

L’inquiet segell alemany CPO ha editat una selecció de lieder i odes d’aquest compositor, violinista, flautista, clavicembalista i també teòric musical, autor el 1736 de Quod música scientia sit, et pars eruditionis philosophiae, que va estar relacionat amb Bach. Va ésser justament l’any del tricentenari del naixement de Mizler que en un simposi sobre Bach i la filosofia es va fer una ponència sobre aquesta figura gairebé oblidada. Les seves discussions i argumentacions, rebatudes per personalitats, com Matheson o Schiebe van formar part de les polèmiques i reflexions de Leipzig.

De les 72 odes i lieder que va composar a partir d’una amplia varietat de poetes, recollits en tres llibres, es presenta una selecció de vint. Tenen un clar caràcter de dansa, temàtica ocasionalment considerada banal, que tracta aspectes morals de la vida en un món canviant al començament del que seran les dècades de la Empfindsamkeit. Les composicions es basen en texts en alemany –la selecció no inclou els francesos ni en llatí-, estructura estròfica poliseccional regida sovint per la repetició i el contrast com principis compositius. La textura dominant és la melodia acompanyada amb ocasionals jocs d’homofonia entre el clavicèmbal o el violoncel i la veu. També hi ha un habitual contrapunt lliure del clavicèmbal amb un petit plus de protagonisme en els compassos de les breus introduccions, interludis i, en menor mesura, postludis. En el cas d’afegir-se l’esmenta’t violoncel com a baix continu complementa l’acompanyament harmònic, tot i que de vegades intervé com a veu melòdica secundària amb un petit disseny. En conjunt, no hi ha gaire variació de la trama en aquesta textura ni tampoc en un ventall dinàmic ric ni a les acotacions explícites ni a les implícites. Per això, es recomana una audició dosificada que trenqui la possible monotonia d’unes peces que a l’oïda poc formada li semblaran molt similars. Algunes d’elles s’interpreten a duo entre la soprano i el baríton.

Ho fan amb evident solvència, tot i que no són peces d’una complexitat extrema. Comptant amb veus experimentades com el reconegut baríton Klaus Mertens, els intèrprets realitzen unes versions adequades en dicció, emissió i idiomatisme en una música que no s’atura en el detall, sinó que transita per la facilitat melòdica i el contrapunt més efectiu. En la línea habitual del segell, l’edició compta amb una bona captació de so –de gener del 2013- però amb unes notes de carpeta únicament informatives del perfil històric de Mizler i dels poetes musicats. L’aportació musicològica d’un dels mostraris dels primers lieders en alemany queden absolutament orfes d’anàlisi formal i estilístic.

 

Albert Ferrer Flamarich