Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Més Montsalvatge a Tritó

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Montsalvatge: Petita suite burlesca, Tres reflexos sobre una pastoral, Folia daliniana, Cinco evocaciones al Crucificado.

Núria Vilà, soprano. Solistes, Ensemble i Orquestra de Cadaqués. Jaime Martín, director.

Tritó TD 0095 DDD 64:09 1CD 1999, 2012.

So: *** / Valoració: ***

 

Tritó

El nombre d’enregistraments entorn l’obra de Xavier Montsalvatge (1912-2002) sobrepassa la vintena, en particular des de 2012 en què es va celebrar el centenari del naixement i desè aniversari de la seva defunció. Unes efemèrides que van suportar bé la crisi econòmica i del sector discogràfic, així com la dràstica reducció del finançament i suport públics. D’aquesta manera les empreses catalanes van afegir nous projectes al mercat, especialment de Columna Música i Tritó que han repartit esforços i mèrits en la difusió discogràfica del compositor gironí.

En el present compacte, Tritó ha aplegat quatre obres de diverses èpoques en un recull que destaca per l’excel·lent captació sonora. Un fet que potencia la qualitat tímbrica de les composicions, atorgant relleu a un dels paràmetres més preocupants i de major elaboració pel compositor gironí. Els enregistraments daten de 2012 i ofereixen lectures solvents i professionals que situen els intèrprets i el segell en estàndard tan meritori i competitiu com el d’altres segells europeus avesats a la recuperació del patrimoni autòcton i de recerca musicològica.

En conjunt, hi ha un idiomatisme basat en l’eficàcia dels matisos expressius i la bona articulació en l’entramat dels solistes en obres com la Petita Suite Burlesca, guanyadora del Premi Felip Pedrell de 1935. Cal remarcar-ne la continuïtat dialèctica a l’ Intermedi espanyol i l’atmosfera raveliana de l’ Égloga. Unes qualitats també presents en Tres reflexos sobre una postal: de l’Andantino violeta, la transparència polifònica; de l’ Alegreto blanc, la depuració i afinació; i de l’Spiritoso carmesí, la nitidesa dels trèmolos i la riquesa de textura i l’impuls bartokià. La tercera obra inclosa és la Folia daliniana -bona construcció i legato- reeditada i pertanyent a la referència TR0003 amb els mateixos intèrprets que van estrenar la segona versió de l’obra, la cambrística a Cadaqués el 1999.

Finalment, les Cinco evocaciones al Crucificado per a veu i orquestra clouen el disc. Es tracta d’una obra de caràcter religiós d’un compositor poc avesat a misticismes i que juga amb tensions entre tonalitat i atonalitat. En conseqüència, les dificultats d’afinació són considerables i l’exigència tècnica alta. Núria Vilà enfronta les cinc parts de l’obra amb mancances: la veu resulta destimbrada, sense el suficient recolzament diafragmàtic, puntualment estrident i sense riquesa d’harmònics. El registre agut és potent però acusa una sensació de fatiga comuna en algunes alumnes sortides del Conservatori Superior del Liceu –i també en altres de l’Escola Superior de Música de Catalunya-. Això li desnereix el cant i passatges com la corona final de la Lamentación resulten pesants, perfectibles en afinació i desangelades expressivament. En el fraseig hi ha gust (apianaments, smorzatures, fiatto) que són el potencial que la soprano ha conreat deixant enrere els referits defectes, tal i com un servidor ha comprovat darrerament en algunes produccions operístiques i concursos de cant. Un enregistrament, doncs, prematur que no fa justícia a la seva evolució artística.  

L’edició presenta els trets distintius de l’editorial, amb un llibret en els tres idiomes habituals (català, castellà i anglès) i unes notes mínimament informatives però poc rellevants en l’anàlisi i guia musicals. Per cert, no s’inclouen els textos de les Cinco evocaciones.

 

Albert Ferrer Flamarich