Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

El luthier de Delft

Classificació temàtica: Sense classificar

El luthier de Delft. Música, pintura y ciencia en tiempos de Vermeer y Spinoza.

Ramón Andrés

Acantilado, 2013 (325 pàgs.)

IBSN: 978-84-15689-79-9

 

Acantilado

Cal felicitar la gestió d’ Acantilado que condueix la seva col·lecció per camins d’interès i actualitat que combinen la traducció de títols idiosincràtics per contingut i autoria amb assaigs anglosaxons i, ocasionalment, autòctons. Aquest darrer és el cas del volum que Ramón Andrés ha vist publicat recentment i que, sense arribar a ser un clàssics, serà una referència per la magistral transversalitat d’un discurs que valida el fenomen artístic com a vehicle del fet social. Com historiador cultural presenta la vida artística com una suite d’ esdeveniments interrelacionats basats en la societat, la ciència i l’ impacte de les mateixes.

A El luthier de Delft. Música, pintura y ciencia en tiempos de Vermeer y Spinoza l’autor distribueix el seu comentari de la prolixitat cultural en els Països Baixos en diferents capítols. L’exposició, que abandona qualsevol temptació acadèmica, adopta una fórmula de relat històric lliure a partir d’una tècnica narrativa que pot recordar els grans treballs de ficció de Zweig. Mitjançant un subtil sentit de la transició i fent gala d’un imponent aparell documental, Andrés se situa en un espai de llibertat narrativa. La seva intenció no és oferir un llibre de consulta si no una creació que aconsegueixi despertar la curiositat i fer partícip al lector d’una erudició assimilable sense esforç. Es tracta, doncs, d’un llibre la prolixitat temàtica del qual és abordada de manera correlativa i amb la infreqüent virtut d’una lectura fàcil. Aquest és un assaig d’història social i cultural, no de musicologia.

El fil conductor és d’un caràcter omnicomprensiu que bascula de la informació especialitzada amb dades contextuals a una visió global d’allò tractat. L’ amplitud i varietat de la proposta porta al lector a temes que van des de l’organologia i l’afinació a l’òptica, passant per l’estètica i la iconografia musicals. D’aquesta manera se citen la fascinació pels miralls i la perspectiva; la higiene i la malaltia; la representació de les dones o la reivindicació del compositor Jan Pieterszoon Sweelinck (1561-1621). Entre la tirallonga de curiositats cal destacar el –possible- origen català del telescopi (pàg. 62) o la referència al quadre que potser contingui l’ única representació de Dietrich Buxtehude (1637-1707). No hi falten reflexions crítiques com la del treball (pàg. 114), que estableix un pont entre la precarietat del segle XVI i la del present. Tot conflueix en el reflex de la transformació de la música en el món barroc i, alhora, en com va contribuir a canviar aquest món.

No cal dir que l’autor pertany a aquell llinatge d’historiadors amb grans dots narratives, posseïdors de l’habilitat per a evocar persones, llocs i esdeveniments, capaces de mantenir viu el relat sense que això signifiqui deixar d’oferir opinió o, almenys, una mirada crítica amb la historiografia convencional. La fluïdesa del discurs remet a l’estil propi de l’assaig contemporani, sobreabundant de coneixements als que metodològicament no s’hi refereix amb cites de les fonts ni notes al peu. Tampoc s’inclou un índex onomàstic (imprescindible davant la quantitat de noms, obres i tractats) i un altre d’il·lustracions (obligatori tant de les pintures incloses com de les només citades). L’ edició segueix l’estètica elegant, austera i comercial que caracteritza Acantilado.

 

Albert Ferrer Flamarich