Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Raimundo Torres, una biografia

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Raimundo Torres

Santiago Vela

Témenos Edicions. Barcelona, 2013 (178 págs.)

ISBN: 978-84-941069-8-9

Témenos Edicions

Són molts els esforços que des de la musicologia espanyola s’han realitzat els darrers vint-i-cinc anys per compensar la manca d’estudis sobre la pròpia història. No obstant, tot i el constant sorgiment de novetats, esdeveniments i destacades tesis doctorals encara hi ha camps mancats d’aportacions referencials o que, almenys, siguin un primer graó. Un d’aquests terrenys és el dels cantants catalans i espanyols del segle XX.

Amb aquesta monografia dedicada al baríton català Raimundo Torres (1912-1987), Témenos Edicions afegeix el cinquè títol a una col·lecció que es va perfilant com un exemple en el rescat de les figures històriques de la lírica autòctona del segle XX. Es tracta d’una breu biografia amb un estil periclitat de crònica, especialment en el referent a l’àmbit familiar. Tot i la fluïdesa de la seva redacció no pot evitar una sensació de cansament, sobretot en el repàs de les actuacions. Aquest és el problema de moltes biografies en no aconseguir que l’enfocament de l’autor generi un interès major que allò estrictament informatiu. L’activitat professional es cobreix oportunament: des dels estudis a París, la seva amistat amb l’actor Yul Brynner i el seu debut el 1937 fins a la seva retirada del escenaris l’any 1974, passant per molts teatres europeus i alguns d’americans (MET de Nova York i City Center de Chicago). Cal destacar el culte del lied i del repertori simfònic vocal que va incloure obres d’ Eslava, Casals, Penderecki i De Severac, a més dels aleshores infreqüents operistes Gluck i Rameau que es va afegir als èxits verdians, wagnerians i del “seu” Boris Godunov, entre altres. Les il·lustracions i fotografies, incloent alguns autoretrats d’innegable qualitat, complementen l’oferta amb dades de les actuacions ben presentades i fàcilment assimilables.

Aquesta eina matriu per a futurs treballs, és voluntariosa, documentada i esquemàtica però no n’hi ha prou. Manca un anàlisi de repertori vocal –encara que sigui a partir dels testimonis de l’època-, així com reflexions sobre la seva trajectòria més enllà de l’elogi immediat. Uns aspectes que si l’autor no podia solucionar, altres especialistes sí. Això hauria ofert un perfil més complet i un contingut més ampli. Els estudis musicals han evolucionat i per aconseguir un reconeixement de tasques divulgatives com la present s’exigeix una aportació més substanciosa, transversal i amb unes conclusions específiques més enllà del que s’ofereix aquí. Per exemple, a l’apartat “Recuerdos”, on diferents personalitats rememoren vivències del protagonista, el discurs de Begoña Torres incideix en la biografia i l’ exposat per Santiago Vela. En conseqüència, prenent les paraules de la filla del baríton com a font documenta, l’aportació de l’autor és una mera reescriptura. D’altra banda, es reconeix que el catàleg d’actuacions surt de l’arxiu perfectament estructurat que va llegar el cantant. Amb tot cal recordar que la cultura, i més a Espanya, deu molt a la feina dels diletants. Amb tot, benvingut.

Errors

Al marge d’un espai sobrant entre paraules –error freqüent a tot el llibre-, cal esmentar la puntual, innecessària i irritant castellanització de noms com Juan Manén (pàg. 28) i Palacio de la Música (pàg. 38). Tampoc és elegant la maquetació de la pàgina 43, alhora que resulta pueril estilísticament la cita de tot el nom de les obres en majúscula –i no en negreta o cursiva-. D’altra banda, la inclusió d’obres religioses dins del catàleg líric és un error metodològic tan arcaic en la distinció de gèneres com incloure les àries d’algunes òperes en el capítol de repertori de lieder. El debat sobre si les peces formalment són assimilables o no, no justifica la seva catalogació en el mateix gènere -consideracions sociològiques a part, és clar-.

 

Albert Ferrer Flamarich