Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Bibliografia wagnerniana pel bicentenari (IV): discografia, Assoc Wagner, estudis no traduïts.

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Alianza Editorial, Associació Wagnerniana.

Discografia

En un aniversari com el present no hi podia faltar un llibre de gravacions actualitzades. Alianza Editorial ho ha fet amb Verdi y Wagner, sus mejores grabaciones en DVD y CD (457 pàgines. IBSN: 978-84-206-7589-3) a càrrec de dos especialistes espanyols com son Fernando Fraga i Enrique Pérez Adrián. Dos autors que el 2001 ja varen redactar Los mejores discos de ópera per la mateixa editorial. El present volum té quelcom de lògic refregit i complement. El bo radica en l’extensió del comentaris en DVD i en l’escissió del títols reelaborats –cas verdià- posteriorment. Cal agrair l’ordenació cronològica i no alfabètica de les èperes, la fitxa tècnica i una breu introducció, així com un resum del repartiment ideal per a cada títol, com una alineació esportiva de gala.

No obstant, assumides la diferència de títols i variants de cada compositor i el major nombre de gravacions verdianes, no deixa de sorprendre la desproporció de l’espai destinat a Wagner enfront de Verdi: l’italià gaudeix de 370 pàgines per 59 de l’alemany. Aquest aspecte s’agreuja amb uns comentaris gairebé telegràfics en els darrers títols wagnerians i l’absència de l’esment de referències significatives de les dues primeres òperes (que n’hi ha). Resumint, es tracta d’una eina de consulta, més interessant per l’actualitat i comentari de les gravacions en DVD que per la visió general. El llenguatge se serveix de l’argot propi del gremi però resulta assequible. Tot s’amaneix amb un breu pròleg de Blas Matamoro, un altre gran musicògraf i crític espanyol, que repassa l’essència de l’obra verdiana i wagneriana com antítesi i analogia d’una època.

Miscel·lània de l’Associació Wagneriana

Wagner vers a vers (185 pàgines. 2013. B-2695-2013) és una de les tres edicions amb les que l’Associació Wagneriana de Catalunya celebra l’efemèride. Es tracta d’un recopilatori de poemes que vivifiquen els personatges i les escenes wagnerianes –especialment Tannhäuser i Lohengrin- com a resum argumental, de lloa, etc. Es recullen les aportacions de 18 personalitats diferents: des d’intel·lectuals, polítics i periodistes a poetes (Josep Carner i Joan Maragall) o els membres de la novella associació, Joaquim Pena i Jeroni Zanné. Domina una poesia de certes normes formals (sobretot, a la rima) tot i una llibertat general en la que transiten tòpics poètics i, de vegades, un voluntariós amateurisme contrastant amb versos d’alta qualitat literària. Tot és un símptoma d’un llegat únic, en una llengua (la catalana) que ho va fer seu en traduccions i representacions gràcies a l’impuls d’una associació capdavantera a Espanya i d’una societat sempre activa durant uns anys amb serioses bases d’identitat en el seu projecte cultural. L’edició austera i no comercial, presenta alguna petita errata tipogràfica. A la recopilació de Zanné (pàgines 144 a 178) no coincideixen l’ordre del poemes amb la seva correlació amb l’índex final.

Les altres dues novetats de l’entitat són Wagner una vida dramàtica (320 pàgines. 2012. B-34620-2012) de Zdenko von Kraft i Palabras sin música. Libretos, esbozos y proyectos (353 pagines. 2013 B-4347-2013). La primera és una biografia que revisa diferents punts i s’ha basat en els arxius de Wahnfried. La segona és una catalogació i publicació de totes les obres dramàtiques, esbossos i projectes als que Wagner no va posar música. Com explica Ramón Bau al pròleg, amb cada obra s’ha intentat presentar un comentari del mateix compositor. S’hi ha inclòs Leubald una obra de teatre d’inspiració shakesperiana i El ágape de los Apóstoles. L’edició és rudimentària, particular, sense voluntat comercial i no ha rebut cap mena d’ajuda institucional: com tantíssimes altres contribucions ha estat finançada pels incansables membres de l’entitat que posen al servei de qui ho vulgui el que les editorials no contemplen.

Estudis no traduïts

Sense ànim de ser exhaustius per qüestions òbvies d’espai i excés de referències, cal citar el Dictionnaire Encyclopédique Wagner dirigit per Timothée Picard (Actes Sud, 2010) que en les seves aproximadament 2500 pàgines sobreïx dades útils tan al curiós com a l’expert. Des de noms propis a conceptes estètics, llocs, obres artístiques, dates i un llarg etcètera per una recerca a tall de consulta. També resta sense aparició en llengua espanyola Wagner and the art of the theatre (Yale University Press, 2006) de Patrick Carnegy. Es tracta d’un extraordinari volum centrat a la dramatúrgia wagneriana i la seva visió teatral, amb agudes percepcions al voltant dels texts teòrics de –heus ací una de les claus!- les postes en escena de figures com el tàndem Mahler-Roller, Adolph Appia o Wieland Wagner. La seva lectura és feixuga però la riquesa perceptiva i la comprensió de l’univers wagnerià des de la pròpia obra la converteixen en imprescindible.

Per a la polèmica qüestió del judaisme Richard Wagner und der Antisemitismus de Paul Lawrence Rose (Zurich, 1999) hauria estat un encert en la matèria, extensible als treballs del especialista Jean Malte Fisher. També seria urgent que l’ abans citat Wagner and the philosophy (Penquin, 2000) de Bryan Magee trobés un forat a les prestatgeries dels melòmans. Finalment. El monumental compendi en quatre volums d’Ernest Newman (Cambridge Universitu Press) mereixeria una nova traducció.

 

 

Albert Ferrer Flamarich