Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Bibliografia wagnerniana pel bicentenari (II): assaigs

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Akal, Acantilado, Prensa Universitària de Zaragoza

 

 

Assaigs

En aquest apartat Akal ha ofert el més substancial amb dos títols la profunditat del quals els converteix en referències. D’una banda l’excepcional Cinco lecciones sobre Wagner (188 pàgines. IBSN: 978-84-460-3747-7) del filòsof francès Alain Badiou recull en cinc capítols una actualització estètica de l’obra wagneriana en una hàbil combinació entre arguments partidaris i detractors on s’esmenten testimonis com Nietzsche i Lacoue-Labarthe o Mann i Adorno, als que descontrueix amb subtilesa i fermesa establint un hàbil joc d’afirmació i retractació. Desmarca la vessant teatral i l’influencia sobre el discurs musical i la reflexió sobre la barreja d’aspectes polítics i ètics. En conjunt presenta a Wagner com una omega, no com una alpha. Destaca el capítol “Reabrir el caso Wagner” on el concepte de temps a l’obra wagneriana es vincula al seu desenvolupament dramàtic a la subjectivitat. Unes teories adjacents al capítol “las novelas familiares del drama musical” del llibre de Michael Steinberg Escuchar a la razón. Cultura, subjetividad y la música del siglo XX (Fondo de Cultura Económica, 2008) i a les d’Enrique Gavilán a Entre la historia y el mito. El tiempo en Wagner. No cal dir que Badiou no ha pretès una eina d’accés. Ben al contrari: en un llibre d’hermenèutica, difícil i que exigeix un bagatge filosòfic ample. L’epíleg citat abans de Slavoi Zizek tanca contundentment el llibre. Imprescindible per a erudits.

Precisament l’altre gran assaig de Akal es deu a Enrique Gavilán i al seu Entre la historia i el mito. El tiempo de Wagner (274 páginas. IBSN: 978-84-460-3749-1). Aquest investigador teatral i professor universitari analitza el temps, els conceptes de venjança i redempció amb referències a Shakespeare, Rousseau, Nietzsche T.S. Eliot o Umberto Eco. En part desenvolupa aspectes del seu anterior treball publicat a Akal el 2008, Otra historia del tiempo. La música y la redención del pasado. Gran especialista amb teoria de l’historia, aborda l’obra wagneriana des de les categories del temps (com Kairos i Cronos) i del mite profunditzant (via Jung i Levi-Strauss) en elements com l’estructura, la trama, la redempció, la revelació i un llarg etcètera focalitzat en una mirada renovadora de les obres, especialment Tristany i Isolda, El mestres cantaires, L’anell i Parsifal. Ho fa amb raonaments atractius i arriscats, al temps que abstractes i densos en idees, que son exposats des de diferents angles. Sens dubte, apassionant i curull d’erudició.

Un altre segell important, Acantilado, ha contribuït al bicentenari amb Aspectos de Wagner (Acantilado. 1225 pagines. IBSN: 978-84-15689-49-2) de Bryan Magee, autor també de Wagner and the philosophy (Penguin, 2000) excel·lent referent pendent encara en llengua castellana. Es tracta d’un llibre de 1968, revisat dues dècades després, que sintetitza els grans temes (el seu “hinterland) en el que per a John Culshaw era el llibre més curt i consistent sobre el compositor. A grans trets els capítols poden dividir-se en teoria de l’òpera segons Wagner, el judaisme i el compositor, el seu culte, la seva influència, la seva interpretació. A més el discurs integra qüestions variades com el vincle amb Schopenhauer, el caràcter pre-freudià de la dramatúrgia wagneriana i el sentit de rebel·lió sempre present a les obres i vida de Wagner. En conjunt, és idoni pel tot wagnerià i la seva transcendència artistico-cultural. D’altra banda, resulta evident que hi ha punts i plantejaments periclitats i propis d’un pensament anglosaxó però que son peccata minuta davant la síntesi i potència de les reflexions encara vigents. Sens dubte, més que recomanable. Imprescindible.

Finalment, encara que no sigui una novetat cal recomanar Filosofía de la música del futuro. Encuentros y desencuentros entre Nietzsche, Wagner y Hanslick (Premsa Universitària de Zaragoza, 2011) de Magda Polo Pujadas. En el centenar de pàgines l’autora catalana situa a Wagner en un epicentre estètic determinant el que el va influí i allò en que fou determinant. El relat és generós en extractes i cites i s basa en una síntesi molt pedagògica (no per això menys densa) del postulats estètics wagnerians a traves de Feuerbach, Schopenhauer i la seva pròpia Ópera y Drama. La complexa relació Nietzsche és tractada des de la perspectiva musical del filòsof i el Naixement de la tragèdia, mentre que el final el serveix un capítol sobre el formalisme de Hanslick. Aquí, en el necessari i present desenvolupament de l’estètica hanslickiana i formalista per se, s’enyora una major correlació amb Wagner: no tant sols amb les conegudes opinions i caricatures dramatúrgiques (esmentades en el capítol) sinó amb la mateixa base de contraposició i derivació argumental que en els capítols precedents. Això obliga al lector a extreure més conclusions per ell mateix, fet poc agraït si és novell en la matèria. Un altre aspecte a assenyalar és l’absència d’un capítol o unes mínimes referències a l’herència hegeliana en el pensament i obra de Wagner ja sigui afirmant-la o rebatent arguments de pensadors com el citat Gavilán. Tot i això, molt recomanable.

 

Albert Ferrer Flamarich