Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Bal y Gay: obra simfònica

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Jesús Bal y Gay: obra orquestal

Orquesta de Córdoba. Dir.: José Luis Temes

VERSO VRS 2126 DDD 2011 1CD 76 2012

So: **** / Valoració: ****

 

Verso

El segell Verso persisteix en la seva tasca de recuperació del patrimoni espanyol dels segles XIX i XX. Recentment ha afegit al seu catàleg la concisa però suggerent obra simfònica del compositor gallec Jesús Bal y Gay (1905-1993). Investigador incansable, prestigiós musicòleg, crític, folklorista i compositor de talent Bal y Gay va participar a la modernització del llenguatge musical espanyol hereu de l’Edat de Plata (1915-39). L’assimilació de les corrents europees fruit de la interrelació i les visites de l’avantguarda musical, intèrprets internacionals i estrenes a través de la SIMC i d’altres agents institucionals i artístics varen fer possible un ventall estètic, tècnic i cultural ric i actual. Això justifica la diversitat de tendències dins d’uns patrons comuns en els membres de la “Generación rota” i compositors coetanis com els dos Halffter, Gaos, Remacha, Dúo Vital o Fernandez Blanco (els tres últims, per cert, estudiats i duts al disc per Temes també a Verso).

Mentre que Dúo Vital optava per ambients estilitzats i poemàtics amb una gran riquesa de textures, i amb una amplitud i lirisme gairebé impressionistes (ocasionals incursions regionalistes); i Fernández Blanco exaltava localismes d’un romanticisme velat, lirisme germànic i tonalitat expandida per bé que amb un tractament impressionista; Bal y Gay va ésser fidel al model neoclàssic de Stravinsky i Falla, i a les petjades de Dukas, Ravel i Bartók, compartint les credencials del moment al recuperar elements passats en la macro i microforma. Ho va fer amb orquestracions i combinacions tímbriques austeres, alleugerades; amb un minuciós treball motivic, i de contrapunt exigent però mai dissonant.  

Ho reflecteixen les sis obres gravades al febrer del 2011. Van ser concebudes al llarg de la primera dècada del exili mexicà (1938-1964) que va dur al matrimoni Bal y Gay-García Ascot a una intensa activitat juntament amb els compatriotes que varen triar no sotmetre’s al règim franquista. La seva integral simfònica l’ha enregistrat José Luis Temes, un altre incansable investigador i director tan competent com allunyat de qualsevol divisme. Com sempre Temes assumeix la tasca de “kapellmeister” al capdavant de l’Orquestra de Còrdova  amb la seva professionalitat habitual amb aquesta o les Filarmónica de Málaga i Sinfónica de Castilla y León: seducció sonora, solvència tècnico-rítmica i una visió general molt lligada a la tradició.

A les Tres piezas para orquesta destaquen l’ idiomatisme festiu i “rodriguesc” primer moviment, l’ambient afrancesat del segon i el “pulcinellià” tercer que es preludi del Montsalvatge antillà. Encertat el divuitesc tremp de les seguidilles de la música incidental pel Don Quijote de Salvador Novo amb girs castissos que recorden al Chueca d’ El bateo. Igualment són lloables l’afinació i intensitat de l’altra obra cervantina, l’Oda a Cervantes, així com l’eficiència dels solos de les fustes al Concerto Grosso a la dialèctica entre concertino i ripieno i el contrast entre lirisme i vivacitat (darrer moviment). Aquesta composició i el Lento de l’ essencialment melòdica Serenata para cuerdas, són el millor del conjunt simfònic, inclosa la Reorquestación del sexto Concierto de Brandeburgo de Bach.

L’edició, amb el suport de la Xunta de Galicia, manté l’estètica característica del segell:  faixa exterior, llibret en espanyol i anglès (amb el gallec aquesta vegada) i instructives notes de carpeta del mateix Temes. Unes notes menys doctes que en anteriors ocasions, però concretes i informatives bassades en Jesús Bal y Gay: Tientos y Silencios editat per Publicaciones de la Residencia de Estudiantes de Madrid el 2005. Una institució de la que, per cert, el mateix Bal y Gay va participar en traslladar-se a Madrid el 1921. Resumint, es tracta d’una altra aportació de la discogràfica madrilenya que dignifica i cobreix una de les nombroses llacunes que d’historiografia musical espanyola té pendents.

 

Albert Ferrer Flamarich