Teobaldo Power, un pedagogo del piano
Oliver Curbelo González
Editorial Círculo Rojo. 2012 (162 pàgs.)
IBSN: 978-84-9030-491-4
Editorial Círculo Rojo
Mentre la musicologia espanyola i l’aprofundiment de la realitat creativa contemporània s’acostumen a limitar als centres de rellevància –sovint dominats per conservatoris, centres d’estudis superiors o teatres-, hi ha petites iniciatives que dinamitzen aquest coneixement. Un exemple és la present contribució de l’editorial Círculo Rojo entorn la figura de Teobaldo Power (1848-1884) i l’arrelament del piano i la seva escola a Espanya.
Es tracta d’una tesis confeccionada per Oliver Curbelo González (Las Palmas de Gran Canaria, 1980), pianista molt avesat al repertori espanyol i amb una important investigació entorn de l’ús del pedal. Està dividida en quatre capítols (biografia, catàleg, vessant pedagògica i escrits) i aporta informació variada, crítica i fonamental. Com a estudi divulgatiu i orientat a la vessant teòrica del compositor i pianista Teobaldo Power és una matriu per a futures anàlisis i monografies més profundes. Per això els seus punts més destacats són el de la catalogació i el comentari crític dels textos: especialment la Memoria que Power va presentar com una de les proves d’accés a la plaça de professor numerari de piano a l’Escuela Nacional de Música y Declamación de Madrid. Curbelo González també configura una nova ordenació del corpus creatiu –poc nombrós però caòtic en la datació, fins i tot en aquelles obres editades-. N’assenyala errors i imprecisions alhora que demostra un domini de la mecànica pianística, evidencia el pes de Kalkbrenner i els seus mètodes en l’escola pianística espanyola i, també, tracta l’evolució terminològica en la seva recepció i significat.
Com mostra la bibliografia emprada, gairebé no hi ha referències específiques sobre el compositor al marge d’articles d’investigació i l’honorable precedent de María Rosell García (Teobaldo Power y su época, 1984) editat a Santa Cruz de Tenerife per la Consejería de Cultura y Deportes. A més, la present monografia amplia i supera en diversos punts el llibre d’Ana Benavides El piano en España, i aborda un compositor i pedagog absent a la Historia de la técnica pianística de Luca Chiantore (Alianza Música, 2001).
És de lamentar la manca d’ una anàlisis crítica dels articles Las sociedades filarmónicas en Santa Cruz de Tenerife publicat el 23 de gener de 1880 a la Revista de Canarias i La orquesta que Power va signar per a la mateixa capçalera exactament un mes després. Certament no aborden l’estudi pianístic, focus d’interès de Curbelo González, però haguessin un digne complement a l’ofert. D’altra banda, l’edició estilísticament és utilitària en escreix, sense varietat tipogràfica ni impacte visual. Per exemple, s’hi enyora un ventall d’il·lustracions amb la posició dels braços, canells i dits segons les indicacions de la Memòria. Un aspecte que en complementaria i sintetitzaria el contingut. Tampoc és massa lloable la reproducció de l’article El arte del piano tal i com va aparèixer el 1880, atès que esdevé il·legible en la seva plasmació a les mides d’aquest llibre.