El triunfo de la música. Los compositores, los intérpretes y el público desde 1700 hasta la actualidad.
Tim Blanning
Acantilado, 2011 (574 pàgs.)
IBSN: 978-84-15277-47-7
Acantilado
Cal felicitar la gestió d’ Acantilado que condueix la seva col·lecció per camins d’interès i d’actualitat en els que l’assaig anglosaxó és una mina musicològica. Aquest extens volum és un exemple originalment publicat l’any 2008 i que pot esdevenir un clàssic pel punt de vista refrescant que valida el fet social com a generador del fenomen artístic. És a dir, presenta la vida artística com una suite d’esdeveniments que té com a base de la societat i l’ impacte d’ aquesta.
A El triunfo de la música. Los compositores, los intérpretes y el público desde 1700 hasta la actualidad l’autor distribueix la seva anàlisi en diferents apartats com l’evolució de l’artista d’esclau a “home déu”; l’entronització de la música com a art més romàntica; els espais de la música com a centres de representació i de poder –des d’esglésies als estadis de futbol-; la tecnologia i la música i l’alliberació social que ha comportat. Hi relata episodis coneguts des de l’anecdotari o la circumstancialitat de les obres sota el fil conductor d’un caràcter omnicomprensiu que combina la informació especialitzada amb dades contextuals. L’amplitud i varietat de la proposta atansa al lector a temes com el concert com a culminació del desenvolupament musical; la instrumentalització de la música; el gir cap a la subjectivitat i el concepte de geni; i un llarg etcètera que inclou el music-hall, el vals, la incidència de la música en el cinema mut, el carisma, la importància de l’atractiu sexual i el desenvolupament tecnològic com a condicionant de l’espai i la relació del públic amb el fenomen musical. Tot conflueix en la transformació de la música en el món modern i, alhora, en com ha contribuït a canviar aquest món.
L’exposició, que abandona qualsevol temptació acadèmica, adopta una fórmula de relat històric lliure a partir d’una tècnica narrativa que pot recordar als grans treballs de ficció d’Zweig. Mitjançant un subtil sentit de la transició i fent gala d’un imponent aparell documental, Blanning se situa en un espai de llibertat narrativa i la seva intenció no és oferir un llibre de consulta si no una creació que aconsegueixi despertar curiositat. Es tracta, doncs, d’un llibre de prolixitat temàtica abordada de manera correlativa i amb la infreqüent virtut d’una lectura fàcil. Com l’autor exposa a la introducció, aquest és un assaig d’història social, cultural i política no de musicologia. Això pot comportar una distracció del lector en temes que van de l’estètica a la sociologia passant per la història i l’antropologia.
L’autor pertany a aquell llinatge d’historiadors amb grans dots narratives, posseïdors de l’habilitat per a evocar persones, llocs i esdeveniments, capaces de mantenir viu el relat sin que això signifiqui deixar d’oferir opinió o, almenys, una mirada crítica amb la historiografia convencional. La fluïdesa del discurs remet a l’estil propi de l’assaig contemporani que ha ofert títols paradigmàtics com The rest is nose d’Alex Ross, amb el que convergeix en els passatges dedicats al jazz, als EUA i la perspectiva sobre el racisme i la seva integració. També es vincula amb el llibre La gran transformación del gusto. La programación de conciertos de Haydn a Brahms de William Weber i La ópera de Daniel Snowman, ambdós recentment editats en llengua espanyola. L’edició parteix de l’estètica elegant i adequat cos de lletra que caracteritza Acantilado i que ha comptat amb una molt bona traducció de Francisco López Martín en la que sorprèn l’expressió “un cul de sac” a la pàgina 244.