Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

El Mompou d'Adolf Pla

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental

Mompou: Pessebres, Scenes d’infants, Suburbis, Cants màgics, Fêtes lontaines, Charmes, Tres variacions, Dialogues, Cançons i danses, Ballet, Preludis, Paisatges, Souvenirs d’exposition, Variacions sobre un tema de Chopin, Impressions íntimes, Música callada.

Adolf Pla, piano.  

LA MA DE GUIDO LMG 2118 DDD 2012 4CD 74:27 2002, 2008, 2011 2012

 

La mà de Guido

El segell català La mà de Guido va ser un dels pioners en la recuperació del patrimoni hispànic quan les activitats discogràfica i musicològica a Espanya no gaudien de la intensitat i operativitat actuals. Per això cal felicitar la seva integritat davant nombroses iniciatives complementàries, quan no competidores, i la seva persistent tasca amb recuperacions i monografies de primer ordre com la present, dedicada a Frederic Mompou (1893-1987). El present pack aglutina alguns enregistraments anteriorment editats i els presenta en un modest estoig de quatres discs compactes. És, doncs, un complement a integrals com la del mateix Mompou localitzable a Ensayo (i recentment reeditada per Brilliant). S’hi recull exclusivament l’obra per a piano sol, sense les recents troballes de joventut i obres desconsiderades pel propi autor editades per Columna Música l’any 2010 gràcies a la tasca de Mac McClure i la Fundació Mompou.

El compendi inclou Preludis i Paisatges que comparteixen la nostàlgia per un temps pretèrit, alguna derivació en el llenguatge que presagia la Música callada. Hi figura Souvenirs de l’Exposition és la més aforística i irònica de les seves composicions. Complementa el minutatge les Variacions sobre un tema de Chopin que participen del plantejament lleument romàntic dels Preludis, dels Charmes o de Suburbis. A Cançons i danses, dosifica la suavitat melancòlica i la tradició dansable i popular amb seguritat i consciència, amorosit amb una devoció i afecte adient a un toc cinètic, inquiet. Cants màgics, Cançó de bressol, Dialogues, Tres variacions i bona part de les obres són d’inspiració melòdica dolçament sonora, que cerquen la màxima expressivitat amb els mínims mitjans, amb superposicions de plànols sense complexitats excessives i textures subtilment disgregades. Juguen amb modalisme o una harmonia lliure que indueix a l’oïda a escoltar notes que no s’han tocat –com recorda Jankélévitch- i atorguen a les obres un caràcter obert, eteri, secret i inimitable –per bé que amb molt influx de Satie- .

Adolf Pla, especialista en el modernisme i conegut per enregistraments de l’obra de Mompou per a La mà de Guido demostra adequació estilística i sensibilitat en un fraseig d’arcs i períodes que revesteixen les obres amb una suggestiva profunditat, a cavall entre l’emotivitat continguda i la reflexió. El pianista català porta anys acaronant la música de Mompou. Pla, pianista de llarga i reconeguda trajectòria, aborda aquests pentagrames amb criteri i suficiència tècnica. Les dinàmiques no son sobrerament contingudes, el fraseig tampoc s’atura  en sofisticacions excessives. És un Mompou concís, d’accents puntualment incisius amb un punt romantitzat que no es distreu en recerques d’impressionismes tangencials. És fresc, mesurat i persegueix una exposició més planera i senzilla que pretesament densa. D’aquí que la seva Música callada sigui un encant de reminiscències i de nostàlgia, on la música sorgeix de l’ombra de la nota precedent i l’expressivitat es forma des de les profunditats de la memòria.  

L’edició és econòmica, austera i poc voluminosa. També poc convincent en el resguard dels compactes, ja que es tracta d’un dijipack desplegable sense els suports de plàstic on fixar-los. A diferencia de les edicions individuals, on fins i tot el mateix intèrpret signava les notes de carpeta, en la present no hi ha textos. Ho supleix L’eterno recomençar del mateix Adolf Pla, un llibre de 230 pàgines en català i en castellà, entorn l’obra de Mompou, que també ha editat La mà de Guido amb el recolzament de l’associació que duu el nom del compositor.  

Albert Ferrer Flamarich