Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Converses amb Pau Casals

Classificació temàtica: Sense classificar

Converses amb Pau Casals

Josep Maria Corredor

Edicions de la Ela geminada. Girona, 2012 (458 pàgs.)

ISBN: 978-84-940467-3-5

Edicions de la Ela geminada

En els darrers anys la bibliografia sobre Pau Casals ha recuperat relleu i s’ha ampliat amb novetats i reedicions que han contribuït a un corpus extens i localitzable en diversos idiomes –català, castellà, anglès i francès- amb prop d’una desena de títols referencials, la majoria fora de catàleg. Per la seva publicació recent els únics localitzables –i també cridats a esdevenir un clàssic- són Pau Casals. Escrits i discursos: Pau, pau i sempre Pau en l’edició catalana de Josep Maria Figueres (Angle Edicions, 2010) i Las suites para violonchelo. En busca de Pau Casals, Bach y una obra maestra d’Erich Siblin (Turner, 2010) en castellà. A aquests dos cal afegir-hi la reedició catalana de Joys and sorrows (1970) d’Albert E. Kahn que l’editorial Antoni Bosch va publicar el 1977 i que el 2011 va convertir com Reflexions de Pau Casals. Un rellançament que, recordem-ho, commemorava dues efemèrides. Una era el quarantè aniversari de l’estrena de l’Himne de l’ONU i l’actuació de Casals a les Nacions Unides amb la històrica referència a Catalunya com a nació anterior a la Comunitat Europea. L’altra data era el cinquantè aniversari de la segona actuació de Casals a la Casa Blanca durant el mandat Kennedy –la primera fou el 15 de gener de 1904 davant el president Theodore Roosevelt-.

Enguany i coincidint amb el centenari de l’escriptor i traductor gironí Josep Maria Corredor i Pomés (1912-1981), secretari i assistent de Casals, s’ha reeditat Converses amb Pau Casals (1955). L’extens volum el presenta L•L geminada que és una editorial gironina petita, activa i un exemple d’agent dinamitzador del sector bibliogràfic i cultural. Ho fa quasi bé quaranta anys d’ençà la segona edició en català d’aquestes converses. Un fet que demostra el retràs de la bibliografia musical espanyola i catalana, tot i la llarga història de traduccions que han rebut arreu del món.

Metodològicament aquesta tercera edició en llengua catalana ha pres la segona com a base (Editorial Selecta, 1974) i els canvis introduïts per Guillem Molla només afecten a normalitzacions lingüístiques. Com el referit llibre d’Albert E. Kahn és una excel•lent font documental, directe i respectuosa per aproximar-se a la dimensió del Mestre, tant des de la biografia i l’anecdotari com des del pensament musical i humanista. La divergència entre ambdós rau en el perfil més biogràfic de Kahn enfront la voluntat d’introspecció musical de Corredor. Per això en les converses hi ha capítols dedicats a compositors dels quals en va ser un valedor (Moór, Tovey o Röntgen), a Bach i a qüestions estrictament musicals com, per exemple, l’acceleració del tempo en la seva època i a la recerca de l’efecte fruit de l’evolució tècnica d’instrumentistes i instruments.

El relat parteix de les paraules de Casals però l’estructura i determinació del contingut és de Corredor. El text és fluid, planer i reflecteix la dimensió social i la profunditat intel•lectual del violoncel•lista i director d’orquestra. No hi manquen incisos sobre els projectes amb què va inundar tant la societat catalana com l’estrangera: des de la fundació de l’Orquestra Pau Casals i l’Associació Obrera de Concerts al Festival de Prada o el de Puerto-Rico, sense oblidar els nombrosos recitals i concerts en benefici dels exiliats i desvalguts pels conflictes bèl•lics. Curiosament, no hi apareix cap referència a l’accident de ferrocarril a Llançà el 1926. En conjunt, el llibre fa justícia al compromís ètic i la capacitat de protesta, contundent i nítida, d’una persona lúcida i formada com Pau Casals. Un exemple de ciutadà que va demostrar una vocació filantròpica que el posicionava com l’artista al servei de la comunitat.

Particularitats de l’edició

L’edició és atractiva. La tipografia i la lletra són fàcilment llegibles. L’artista Pep Admetlla ha creat un dibuix per a l’edició i 20 exemplars numerats duran la coberta pintada a mà per l’artista. A més, hi figura un annex format 10 cartes inèdites de Casals a Corredor i diverses fotografies inèdites d’ entre 1920 i 1971, tot procedent de l’arxiu personal de la família Corredor. Només es de lamentar que la reproducció de les cartes sigui una transcripció i no un escanejat de les mateixes. Fet que permetria visualitzar la lletra de Casals alhora que veure detalls secundaris però empàtics com el timbrat amb els logotips del Festival Bach-Mozart-Beethoven de Perpinyà o del Festival Casals de Puerto Rico que va emprar en algunes. Amb tot, la voluntat de dignificar la bibliografia catalana per part del segell L•L geminada és inqüestionable.

Albert Ferrer Flamarich