Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

L'obra de Francisco Cuesta

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental

Francisco Cuesta: Obra per a piano, tres cançons.

Ricardo Roca, piano. Marta Mathéu, soprano.

PMV005. DDD 1CD. 45 minuts.

Institut Valencià de la Música

En una coproducció de l’ Institut Valencià de la Música i la Generalitat Valenciana amb el suport de la Universitat politècnica de València i ONCE, el segell de l’entitat va enregistrar un compacte amb part de l’obra pianística i tres cançons de Francisco Cuesta (1890-1921). Desconegut per la gran majoria, fins i tot per alguns musicòlegs, cuesta és considerat un eix cap a la modernitat de la música valenciana amb un catàleg poc profús però que va influir en autors com Vicent Asensio o Miguel Asins Arbó. La mostra es dispersa i desigual en tant que presenta obres de diversos anys incloses les de la incipient segona etapa, establerta per la musicologia a partir de 1919. S’inclou des del Capricho español (1900) al seu Preludi (1920). Enmig, un grapat d’obres que sovint parteixen de la matriu formal en forma de tríptic bitemàtic amb coda en les que la estilització de la música de saló assumeix unes arrels folklòriques. Ricardo Roca escull una vessant amb plena convicció i la segueix amb delectació. L’esperit galant, la vitalitat popular i l’element lúdic queden exposats però emfasitzats més enllà del necessari. Gràcies a un toc avellutat, de rítmica subtil i caràcter delicat, accedeix a un món intimista, de llums difuminades en les obres més tardanes. És evident que l’encant i el talent d’aquesta visió s’aparta d’estereotips modernistes d’altres indrets. Marta Mathéu exhibeix preciosisme i elegància en les tres cançons seleccionades. Són peces senzilles i que no sobrepassen el La4, que requereixen habilitat en els matisos expressius així com la dicció més que cap altra qualitat. El llibret és excel•lent amb unes completes i molt professionals notes de Rafael Díaz Gómez que ofereixen les teories i aportacions de musicòlegs anteriors, amb les dades objectives del present i un anàlisi musical rigorós i útil per a l’audició.

Esteban Rey