Arnold Schönberg o la disonancia del dolor judío
Arnoldo Liberman
Sefarad editores. Madrid, 2012 (158 pàgs.)
ISBN: 978-84-87765-34-6
Sefarad Editores
Arnold Schönberg o la disonancia delo dolor judío és el darrer llibre del psicoanalista i escriptor argentí Arnoldo Liberman. Se suma a la seva dilatada trajectòria que el propi autor entén com “una búsqueda obstinada de una identidad que me dibuje de cuerpo entero y que es, en lo esencial, la suma de más admiraciones”. Segueix una línea propera a Kadish por Gustav Mahler (2011) fins i tot en l’original ús del terme serpentear com a símil de la deriva d’idees i impressions en un assaig breu dirigit al melòman coneixedor de Schönberg.
Es recrea en el context d’una Viena on tot avançava a gran velocitat i en el judaisme a partir dels quals presenta la figura del compositor establint un vincle entre estètica i ètica. Un lligam que el mateix Schönberg va exposar i que es reforça amb les pàgines dedicades a la seva filiació humana i ètica amb Mahler. Liberman proposa una equiparació de la recerca del Schönberg músic i el llenguatge dodecafònic i del Schönberg jueu en la recerca obstinada d’un espai propi i sobirà. Un espai que implicava la destrucció de la tradició en la que el compositor s’havia educat –i que incloïa l’antisemitisme- i que conflueix en la màxima expressió a l’òpera Moses und Aron, que configura el tercer eix temàtic del treball.
No és un llibre de divulgació si no un exercici de fruïció erudita en qüestions jueves i en la capacitat relacional d’un autor discursivament hàbil, de cultura desbordant i d’una percepció aguda. En el seu serpentejar –a vegades amb reincidències innecessàries-, destaquen l’incís en Der Biblische Weg i la quantitat de cites que obren cada capítol a la manera de complement i homenatge a la gaia ciència de Liberman.
Edició
L’ edició, de butxaca, no presenta notes a peu de pàgina i facilita una lectura àgil, afavorida per una lletra de cos còmodament visible. No obstant, metodològicament manca un llistat bibliogràfic i les referències de les cites, així com un índex onomàstic i un glosari. Una tasca que dignificaria un assaig i la lliure derivació del pensament i comentaris de Liberman. Tampoc s’han suprimit les “h” que per defecte apareixen en els “Joseph” castellans i catalans en la que és una errata informàtica d’ alguns programes de revisió lingüística.