Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Músics catalans a l'exili

Classificació temàtica: Sense classificar

Ecos de músicas lejanas. Músicos catalanes en el exilio.

Jorge de Persia

Icaria Editorial. 2012 (252 pàgs.)

IBSN: 978-84-9888-404-3

Icaria Editorial

Mentre la musicologia espanyola i la comprensió de la realitat creativa contemporània s’acostumen a limitar a centres de relleu -sovint vinculats a conservatoris, centres d’estudis superiors o teatres-, hi ha petites iniciatives que dinamitzen aquest coneixement. Un exemple és aquest llibre del musicòleg i crític musical argentí - espanyol d’adopció- Jorge de Persia. Vinculat a l’Archivo Manuel de Falla i comissari enguany del centenari Montsalvatge, el seu coneixement de l’àmbit espanyol és molt profund, com ha demostrat en nombroses publicacions, entre elles En torno a lo español en la música del siglo XX (Diputación de Granada, 2003).

A partir d’una amplíssima documentació i un coneixement dels estudis més actuals, De Persia aborda la incidència musical del col•lectiu català emigrat al nou continent. La lectura resulta concisa, dirigida i esclaridora en una estructura que respon tant a criteris cronològics i geogràfics com de repertori. Destaca l’habilitat per a exposar els vincles històrics i dels personatges en una interrelació sorprenent. Sense dubte, la capacitat constructiva i integradora de l’arrauxat esperit català, així com les circumstàncies polítiques d’una nació des de sempre compromesa amb la llibertat, la seva identitat, el republicanisme s’evidencien. Una integritat que sense bandejar la llengua i cultura materna, els va fer partícips de processos polítics d’ independència, especialment a Cuba.

Les dades mostren com la dispersió i militància dels catalans va generar tot tipus d’entitats, amb un predomini de conservatoris i teatres a l’Amèrica llatina. Entre els exemples cal destacar l’ existència del Soviet català a Argentina que també va veure créixer una Asociación Wagneriana a Buenos Aires, la Societat de Beneficiència dels Catalans a Cuba, la fundació de l’Orfeó Català de Mèxic i el de Buenos Aires, l’ascendència mataronina i l’ acollida catalana de Falla, la composició dels himnes de Xile i Mèxic, així com un llarguíssim etcètera. A més, l’autor no descuida ni els mestres ni els pedagogs; alhora que també esmenta a espanyols com Pedro Sanjuán i de Falla, membres de les mateixes dinàmiques i molts projectes d’arrel catalana.

En conjunt és un treball realitzat des de la història tot i que d’arrel sociològica, la conclusió del qual exemplifica la vida erràtica dels músics, la presència de la música a la societat occidental i l’ habilitat dels catalans per a generar i enriquir la civilització. Es un complement a enciclopèdies que no recullen la majoria dels citats i, efectivament, un dels llibres de l’any. Un llibre que hauria de replantejar què i com ens han explicat la història. Una història que des de fa algunes dècades la musicologia està reescrivint, tot i el descrèdit que desperta als qui, des de la parcialitat i la demagògia, consideren aquest i altres comeses semblants una apologia de “rojos y españoles renegados”.

Albert Ferrer Flamarich