Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Faust completa les Sonates i Partites

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental

J. S. Bach

Sonatas & Partitas BWV 1001-1003

Isabelle Faust, violí

HMC 902124

Harmonia Mundi

En Bach la forma és important però allò essencial és el contingut. La seva música té ànima. I el seu so és només la cara externa. Qualsevol amb prou pràctica i talent pot arribar interpretar qualsevol música, però Bach només llueix quan s’ha aprofundit en el seu significat més íntim. I Isabelle Faust l’ha captat. Al llibret ella mateixa ens explica com des de ben jove aquestes sonates i partites han estat la base, el substrat, a partir de la qual ha accedit al conjunt de l’obra per a violí. Li han donat un referent des del que ancorar-se i mirar el conjunt. Però el temps no és suficient per conèixer fins al fons aquesta mena d’obres. Faust confessa que una enorme quantitat de dubtes es plantegen quan has d’interpretar aquestes peces. Cal conèixer la tècnica emprada durant la primera meitat del XVIII per a la interpretació del violi, les influències musicals de Bach, el caràcter i l’execució de les danses i qüestions més tècniques com l’ús del vibrato. Cal també comprendre l’estructura de cada moviment i com aquest s’articula dins el conjunt. Però el més important, és captar la combinació d’harmonia i polifonia i mostrar-la a l’oient.

A diferència d’altres obres de Bach que hagueren de dormir el somni dels justos durant dècades aquestes sonates i partites, igual que altres obres per a corda sola com les suites per a violoncel, van ser valorades en la seva justa mesura d’immediat. El seu fill Carl Philipp Emanuel en una carta a Forkel ja s’hi referia com la demostració d’un profund coneixement de les possibilitats de la corda i la millor guia per abordar les problemàtiques tècniques de l’instrument.

Aquest nou disc completa la integral de les Sonates i Partites per a violí sol de Bach. En aquest enllaç podeu veure’n el primer amb el que va guanyar el Diapason d’Or. La interpretació d’Isabelle Faust és madura i denota un profund coneixement de l’obra dotant cada moviment de l’atenció que es mereix. L’únic però que trobem és potser que aquesta atenció generalitzada fa que es perdi la visió del conjunt. Faust ha afronta cada moviment com si fos el més important i aquest constant protagonisme fa que la percepció global es vegi un punt rebaixada.
 

Ignasi Albors