Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Así es la música

Classificació temàtica: Sense classificar

Así es la música

John Powell

Antoni Bosch Editor. Barcelona, 2012. (250 pàgs).

IBSN: 978-84-95348-60-9

Antoni Bosch Editor

 

Després de la reedició de Reflexions de Pau Casals d’Albert E. Kahn, Antoni Bosch Editor sembla reactivar la seva vessant musical amb la traducció anglesa de How is music del científic i compositor John Powell, editat l’any 2010. Es tracta d’una contribució amb punts d’ interès però amb aspectes discutibles i que dista d’ésser un referent. El llibre segueix un dels models britànic que en la darrera dècada ha modernitzat el perfil de publicacions divulgatives amb aires d’iniciació. Powell estructura un discurs transversal amb qüestions i exemples que van des de l’etnomusicología a la física del so o la psicologia de la música, així com a l’organologia i la seva mecànica (clarinet, violí, guitarra, glockenspiel, tin whistle, sintetitzador). També aborda temes com la improvisació, els sistemes de reproducció (analògic i digital), les dinàmiques i proporció del creixement del so i la seva mesura (decibels i sonis). No hi ha incisos de partitures que acostumen a espantar al lector neòfit i no hi falten referències a música pop i rock per a dirigir-se a un perfil de lector més ampli.

Hi ha, doncs, un repàs als fonaments de la música en una línia que remet a històrics manuals fàcilment localitzables en espanyol i català com els de Károlyi, Casini, Valls Gorina, Copland, més centrats en les bases del llenguatge musical. Unes bases que Powell dóna per mitjanament conegudes i només aborda en alguns punts fonamentals. Els capítols referits a aquesta matèria són més un complement educatiu que una primera instrucció. I és que el significatiu de la tasca de Powell és l’exposició més que allò exposat. D’aquesta manera s’entenen alguns acudits i comentaris graciosos que reflecteixen un origen més natural i proper a les classes i conferències tant per la fluïdesa com per la construcció dels capítols.

D’altra banda, hi ha una clara voluntat de familiaritzar al lector amb el so més que amb la música, degut a la formació de Powell com a físic. Hi dedica un bloc que resultarà àrid pel melòman comú, tot i que és un bon complement a estudis d’ introducció a la música i al so des de la física i, puntualment, des de les bases del llenguatge musical. Tot i les particularitats positives, en conjunt és una referència poc destacable davant altres opcions semblants. L’editorial no ha encertat en l’elecció comercial: la sociologia, la psicologia, l’estètica en les vessant musicals alhora que un sense fi de monografies de compositors i intèrprets segueixen sense traducció al castellà ni al català.

Errors i puntualitzacions

Alguns són errors puntuals de traducció: timpani en comptes de timbales (pàgina 41), timbrístico per tímbrico (pàgina 79). Altres indueixen a conceptes ambigus com el terme sorollo, massa freqüent en les primeres pàgines del llibre; o el terme gènere musical que en sociologia musical i en anàlisi formal són conceptes diferents (pàgina 228). Altres són errors terminològics com a designació de rabillo en comptes de plica (pàg. 181) o la designació de rango a allò que es tessitura (pàg. 164). Finalment, també s’hi compten consideracions tan discutibles com que el mode menor transmet una sensació menor d’autoestima (pàg. 141) o la referida a uns “científicos asquerosamente inteligentes” (pàg. 224) que surt dels decorum si la frase no lleva algun signe que indiqui un canvi de to humorístic.

Albert Ferrer Flamarich