Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Compositors de cinema a Catalunya, 1960-1989

Classificació temàtica: Bandes sonores

Els compositors de cinema a Catalunya (1960-1989)

Josep Lluís i Falcó

Filmoteca de Catalunya. 2011 (290 pàgs.)

IBSN: 978-84-393-8809-8

Filmoteca de Catalunya

 

Es fa molt més cinema que òpera. Hi ha més compositors fent música per als audiovisuals que no pas simfonies o concerts i, per tant, ni que sigui sociològicament la seva presència és més significativa tot i que menys coneguda. Així ho demostra Josep Lluís i Falcó amb el segon volum d’una sèrie impulsada per la Filmoteca de Catalunya entorn els compositors de cinema a Catalunya. Seguint la metodologia aplicada en el primer volum, l’autor ofereix una idea de la riquesa i activitat del país com a centre productor durant els anys 1960-1989.

Com a destacat especialista de la música en l’audiovisual ha confeccionat una guia concisa, amb una redacció i llenguatge accessibles a partir de la visualització de 136 films. La voluntat de la comesa no és l’exhaustivitat analítica sinó la divulgació i el reconeixement de l’estil i la funcionalitat en els compositors analitzats en sis capítols principals, als que s’afegeix un annex biofilmogràfic. En aquest apèndix, com diu el tòpic, són tots els que hi ha però no hi ha tots els que són. Per a confeccionar-lo Lluís i Falcó ha emprat totes les fonts a l’abast: anuaris sindicals d’època, expedients de rodatge, notícies de premsa, guies publicitàries, cartells, informació dels llibrets d’enregistraments discogràfics i les poques partitures i contractes conservats, el testimoni oral i, és clar, els films. Ordenat alfabèticament a la manera de diccionari, aquest annex és sintètic i la citació es fonamenta en la referència als crèdits de les pel•lícules.

Tots són compositors ubicats entre la generació del primer sonor i la postguerra i els sorgits a partir de la multiplicació de tendències arran del rock, el pop i el neosimfonisme. Una generació del vinil, que no és un grup unitari encara que alguns participin d’un col•lectiu concret com va ser Ona laietana. Alhora mostra la dificultat de molts músics per a professionalitzar-se en aquesta branca de la composició. L’excepció va ser Enrique Escobar, recordat músic i quasi factòtum dins la productora d’Iquino. Noms com Joan Pineda, Josep Solà o Joan Vives s’apleguen en un repàs individualitzat que, en alguns casos, com el de Montsalvatge, entronquen amb participacions anteriors de Lluís i Falcó. Un exemple és la realitzada a Xavier Montsalvatge, homenaje a un compositor coordinat per Llorenç Caballero (SGAE, 2005), tan complementària com referencial.

L’edició és manejable, conté algunes il•lustracions i fotografies i està en tres idiomes. No obstant ,el cos de lletra en castellà i anglès dels capítols dedicats als compositors és massa petit en un llibre que serà una referència per a futures investigacions més àmplies i específiques sobre la matèria.

Albert Ferrer Flamarich