Almanac
Agenda
NovetatsNovetats
Cerca de novetats
Enquesta
NOVETAT
Quartet i quintet amb piano de Schumann
Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental
Harmonia Mundi
La música de Schumann està fortament vinculada al piano. Durant els primers anys com a compositor s’hi ha dedicar intensament i gairebé en exclusiva. L’any 1842 després d’haver treballat altres formats com el simfònic o el lied s’inicia un període d’interès per la música de cambra que dura uns mesos. D’aquí provenen les dues obres d’aquest CD on el Jerusalem Quartet i Alexander Melnikov interpreten el Quartet op. 47 i el Quintet op. 44 ambdues amb piano. Aquest període cambrístic Schumann l’aborda després d’haver dedicat força mesos a l’estudi del quartet clàssic, entenent aquest com el que contempla Haydn i Mozart però també Schubert i Mendelssohn, però sobretot Beethoven, sempre present. Fruit de l’anàlisi dels seus principis formals i de composició el 1842 les idees maduren i aquestes obres són dues de les més rellevants.
El Quartet per a piano op. 47 és una de les peces més inspirades de Schumann. El pes de la composició cau en els moviments inicial i final. L’obra s’obre amb un profund i misteriós Sostenutto assai de les cordes que ens evoca als darrers quartets de Beethoven on es crea una tensió que es dissol magníficament en l’Allegro ma non troppo on el piano irromp viu, elegant, ensenyant el primer tema i no s’hi sumen les cordes repetint el tema. És una d’aquelles afirmatives que tant agradaven Beethoven. El Finale. Vivace que el clou és trepidant, viu, àgil, una mica scherzando i ens aboca a uns darrers compassos d’autèntica orfebreria compositiva entre el piano i les cordes.
Per la seva bada el Quintet per a piano op. 44 té un plantejament diferent. Schumman imprimeix un estil concertant on el piano té el rol de solista i les cordes fan de tutti. L’obra s’inicia amb una alegria espatarrant, reflex del bon moment que en aquells moments vivia el compositor al costa de la seva dona Clara. És remarcable el contrast entre els dos moviments centrals: de nou un Scherzo trepidant i un In modo d’una Marcia. Un poco largamente molt solemne, reposat.
En obres d’aquestes característiques l’exigència interpretativa es concentra en la simbiosi entre el piano, que sovint té un rol dominant, protagonista, i les cordes i en aquest sentit aquest CD excel·leix. Ja coneixíem el nivell tant d’un com dels altres però aquesta col·laboració ressalta la intel·ligència i virtuosisme d’ambdós.
Comprar el CD aquí
Ignasi Albors