Arnoldo Liberman
Caminante de corcheas
Sefarad editores. Madrid, 2008 (262 pàgs.)
ISBN: 978-84-87765-12-4
Sefarad Editores
Caminante de corcheas és un dels diversos llibres del psicoanalista i escriptor argentí Arnoldo Liberman. Es tracta d’un compendi de texts i assaigs principalment dedicat a l’òpera. Alguns van ser publicats en programes de mà, revistes, conferències i altres són inèdits. En la selecció hi ha varietat d’ enfocaments i alguns resulten divertits com El placer de ser operomaníaco, dedicat a l’òpera i la gastronomia. Altres son petits homenatges a figures i actituds a admirar com Música en las tinieblas, entorn a Alma Rosé i la música en els camps de concentració. Els hi ha que aborden temes en què l’amplitud i diversitat de l’especulació filosòfica escapa molt a les possibilitats del text. Un exemple és Música y muerte: la palabra reincidente, que manifesta poca atenció a obres musicals presentades no des de l’anàlisi musicològica i sí des de la comprensió, des de la percepció, des de la referència a obres concretes. Fins i tot es podria plantejar a quins nivells s’estreny el vincle. La ambigüitat del llenguatge i l’abstracció del tema poden allunyar al lector de la interrelació que Liberman pretén exposar en un capítol estructurat en fracciones batejades com a variacions. Un capítol, per cert, amb argumentacions molt pròpies del pensament estètic romàntic i que, a més, en la seva derivació expressionista queda molt ben sintetitzat i complementat per l’apartat Expresionismo y denuncia.
Com és habitual en l’autor el seu és un brollador de pensament lúcid, crítica sensible i mirada sincera que fan de la música una vivència que justifica una reflexió original i filosòfica. Una reflexió molt influïda per Cioran, de clarivident i tens humanisme. Per això no sorprèn l’abundància de referències al judaisme, explícita o tangencialment, i que impacten al lector per la riquesa d’ idees, la profusió de percepcions i l’admirable capacitat per a descriure amb paraules els fenòmens de l’observació i el raonament.
D’altra banda, cal qüestionar el descontextualitzat darrer paràgraf de la pàgina 227 el simbolisme del qual resulta difícilment comprensible. L’edició no presenta notes al peu de pàgina fet que facilita una lectura àgil, gràcies també a una lletra de coa còmodament visible. Metodològicament manca un llistat bibliogràfic i la procedència de les cites, així com un índex onomàstic.