Antoni Soler: sonates
Miyuki Yamaoka, piano
La mà de Guido LMG 2039 DDD 50 minuts
La mà de Guido
La pianista Miyuki Yamaoka proposa una visió atractiva i molt personal d’un grup de Sonates del Pare Antoni Soler, que té d’ entrada l’estimulant virtut d’eludir els tòpics que tant han contribuït a encasellar i empetitir la seva figura. És com si una consciència històrico-musicològica hagués castigat per la seva vitalitat mundana i hedonista, decebuda per no haver transitat la via de la severitat i l’ascetisme a que el seu estat i condició semblaven destinar-li.
Al marge d’aquestes elucubracions, la música de Soler se situa en un vertader creuament de corrents i no és unidimensional. Ubicat en una època de les anomenades de transició, es donen els darrers flaixos del barroc apagats pel refinament galant que explora les possibilitats expressives del verb popular, passat pel molts matisos i, d’altra part, s’aproxima a l’incipient classicisme i, fins i tot, més enllà, inventant una nova sensibilitat amb imaginació, valentia i exuberància. Amb aquesta amalgama de perspectives el ventall de possibilitats a l’ intèrpret.
Miyuki Yamaoko escull una vessant amb plena convicció i la segueix amb delectació. L’esperit galant, la vitalitat popular i l’element lúdic queden en un segon pla. Gracies a un toc avellutat, de rítmica subtil i caràcter delicat, accedeix a un món intimista, de llums difuminades. És evident que l’encant i el talent d’aquesta visió de Soler que s’aparta d’estereotips, desperta interès sense ruptures ni èmfasis, senzillament incidint en algunes de les seves facetes menys evidents. En destaquen les Sonates núm. 76, 25, 89 i 15. L'edició, per cert, compta amb unes notes de carpeta en quatre idiomes.