Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Escrits i discursos de Pau Casals

Classificació temàtica: Sense classificar

Pau Casals, escrits i discursos: Pau, Pau i sempre Pau!

Edició de Josep Maria Figueres

Angle Editorial. Barcelona, 2010 (272 pàgs.)

ISBN: 978-84-15002-27-7

Angle Editorial

La bibliografia sobre Pau Casals és extensa i en diversos idiomes –català, castellà, anglès i francès- amb prop d’una desena de títols referencials, la majoria fora de catàleg. Per la seva publicació relativament nova els únics localitzables –i també cridats a esdevenir un clàssic- són Las suites para violonchelo. En busca de Pau Casals, Bach y una obra maestra d’Erich Siblin (Turner, 2010) en castellà i Reflexions de Pau Casals (Antoni Bosch Editor, 2011) que és la reedició del Joia i tristor publicat en català el 1977 a partir de Joys and sorrows (1970) d’Albert E. Kahn. A aquestes dues cal afegir-hi Pau Casals. Escrits i discursos: Pau, pau i sempre Pau! en l’edició en català de l’ historiador Josep Maria Figueres (Angle Edicions, 2010).

Aquest es tracta d’un llibre que recopila parlaments, discursos, declaracions, articles, entrevistes, crides, cartes i manifestos de Casals que van tenir difusió pública. No és un repàs biogràfic si no un aplec de fonts documentals que requereixen un mínim de familiarització amb el protagonista. Per tant és una eina adequada per ampliar i conèixer més sobre el seu compromís ètic amb la justícia, la veritat, la llibertat, la dignitat humana i, per damunt de tot, amb la pau. Las tasca que Figueres confecciona a partir de la documentació de l’Arxiu Nacional de Catalunya reflecteix la fonda dimensió social de bona part dels projectes amb què Pau Casals va enriquir tant la societat catalana com l’estrangera: des de la fundació de l’Orquestra Pau Casals i l’Associació Obrera de Concerts al Festival de Prada o el de Puerto-Rico; els Jocs Florals a Perpinyà i Nova York i, també, la seva segona actuació a la Casablanca. La selecció s’inicia amb el pròleg escrit per a l’edició de L’enseignement du violoncelle de Diran Alexanian, l’accident de ferrocarril a Llançà el 1926 i l’entrevista de la insigne Irene Polo el 1930. Estableix un arc de cinquanta-un anys que acaba amb el parlament a les Nacions Unides el 24 d’octubre de 1971 i la darrera salutació al Festival Casals a Puerto-Rico de 1973. Enmig, l’ample ventall recull opinions sobre el cinema sonor, Furtwängler i el nazisme, l’esplèndida valoració sobre Juli Garreta i un llistat d’audicions d’ El pessebre.

Entre l’epistolari seleccionat destaquen les missives als presidents Kennedy i Nixon, a la Conferència de Pau de Ginebra de 1967 i a la Fundació Jaume I. No s’hi ha inclòs les cartes privades, mentre que les entrevistes no són exposades senceres. En la construcció del discurs s’hi pot enyorar una continuïtat d’un relat: el llibre és més una suma de parcialitats que un tot, exemplificat amb incisos documentals. Per a una futura reedició caldria matisar si els 6000 euros amb què el franquisme va multar Casals l’any 1939 (pàgina 29) són un error (6000 pessetes?) o una equivalència no indicada per l’autor.

En conjunt, el llibre fa justícia a la capacitat de protesta, contundent i nítida, d’una persona lúcida i formada com Pau Casals. Mitjançant les paraules del músic, es mostra el seu activisme i la tenacitat d’una personalitat polièdrica, brillant i, per damunt de tot, sempre fidel a les seves conviccions: un exemple de ciutadà que va engrandir Catalunya i que va demostrar una vocació filantròpica que el posicionava com l’artista al servei de la comunitat.

Albert Ferrer Flamarich