Albéniz: selecció d' Iberia; Mallorca.
Albert Nieto, piano
LMG 2105 DDD 50 minuts
La mà de Guido
La cima del piano espanyol, Ibèria, està d’enhorabona. Un nou intèrpret s’hi atansa i s’atreveix a portar-la en disc en una recreació vibrant, amb profunditat i un pianisme de nivell estimable. Albert Nieto ofereix una selecció d’aquest cicle pianístic complementat per Mallorca. En l’execució s’hi entreveu l’herència i el mestratge de la recordada Rosa Sabater. Els comentaristes que tenim una certa edat el recordem com a membre del Trio Gerhard i gràcies a participacions en segells i discs avui introbables com Discobi i enregistraments –aleshores, eren dels primers del mercat- sobre Granados i Montsalvatge. Tanmateix per a la col•lecció d’enregistraments que complementava l’enciclopèdia Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear en la qual oferia una memorable interpretació de la serenata de las Impresiones de España de Joaquim Malats.
Nieto ofereix una lectura estàndard, sense pretensions ni iconoclàstia. Cerca un flux comunicatiu reservat i intimista, serena i reflexiva. En aquest sentit dista de les visions dels últims anys com la de Luís Fernando Pérez (data de l’abril de 2006 i editada per Verso) o la recent d’Albert Atenelle (datada de juliol de 2011 i editada per Columna Música) amb l’edició crítica del mateix pianista, que a més va ser mestre de Nieto. Aquests fragments d’ Ibèria resulten pausats, amb un especial respecte sonor envoltat de cautela i un toc que certa una musicalitat oberta on inflexions i indicacions agògiques presenten algunes particularitats respecte la tradició d’una De Larrocha. Fet que denota un treball musicològic i de reflexió propis com pertoca en qui posseeix un ample currículum com a pedagog de l’instrument i una destacada trajectòria coma intèrpret de la música espanyola i catalana. Tant és així que Albert Nieto ha efectuat una ha publicat quatre llibres de temàtica pedagògica i una edició crítica d’ Ibèria d’Isaac Albéniz que confirmen la validesa d’aquest projecte discogràfica que La mà de Guido ha editat dins els seus paràmetres estètics i editorials freqüents.