Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Escoltar el Così fan tutte

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Escoltar el Così fan tutte de Mozart

Pere-Albert Balcells

Dux Editorial. 2011 (283 pàgs.)

Editorial Dux

L’editorial Dux amplia la col•lecció sobre les òperes de maduresa de Mozart que el músic i professor d’anàlisi musical i piano Pere-Albert Balcells (Barcelona 1957) ha estat elaborant els darrers mesos. El present volum, dedicat a Così fan tutte, és el tercer títol d’una sèrie que analitza en detall les obres. N’assenyala les múltiples inflexions musicals desvetllant la lògica interna: des de la concepció rítmica i els incisos orquestrals fins a la vocalitat i els aspectes històrics. Ho fa des d’un pragmatisme idoni per a l’audició sense partitura i pensada pel neòfit.

El to és divulgatiu, amè i sense abús de tecnicismes. Balcells demostra una –infreqüent, en eines com aquesta- capacitat de precisió lèxica en les descripcions i les imatges musicals, alhora que una gran intel•ligència en la relació de les percepcions. Ho exemplifica el vincle entre l’ària de Dorabella “Smanie implacabile” i l’ària d’Elettra al final d’ Idomeneo a través de la música i la cita a les Euménides amb el rerefons comú de la circumstància marina. Tanmateix es pot dir de l’argumentació amb què desmenteix la tradicional idea que Mozart no va completar el cànon nupcial de l’acte II per qüestions de tessitura i un mal càlcul de les dissonàncies en la veu del baríton. El musicòleg català explica que en els fulls on Mozart va esbossar el número hi apareix la veu de Guglielmo diferenciadament i, per tant, la divergència musical no va sorgir sobtadament (pàg 233-4). També cita una versió alternativa d’aquest número on el baríton tampoc canta el mateix que els altres tres personatges, emfasitzant la simbologia de la dramatúrgia. Són detalls de mestre: de Mozart per escriure'ls i de Balcells per reconèixer-los.

D’altra banda, ha inclòs els números històricament escapçats com el duettino “Al fatto dàn legge” (núm.7 de la partitura) entre Ferrando i Guglielmo i l’ària “Ah lo veggio” de Ferrando a l’acte II (núm. 24 de la partitura) que va ser desestimada per Mozart. No obstant, aquesta darrera no apareix musicalment resseguida. L’apartat de contextualització és breu atès que l’obra presenta menys condicionants històrics que els altres dos títols de la trilogia dapontiana. Pel que fa a les reflexions finals de l’epíleg, l’ambigüitat de Così fan tutte indueix a conjecturar il•limitadament sobre preferències perceptives més pròximes a l’especulador que a criteris contrastables. Balcells ha pretès centrar objectivament allò que es desprèn de la correspondència del compositor i la seva circumstància concreta pinzellant algunes claus morals de l’obra com són el seu missatge de tolerància, la seva paràbola i el conflicte entre l’amor-desig i l’amor-matrimoni. Finalment i com els anteriors títols, el llibre es clou amb un índex complet del números musicals amb les seves dades musicals i el seu argument que estableixen un esquema de l’òpera.

Cal recordar que aquest tipus d’eines requereixen una lectura pausada i compaginada amb l’audició dels números musicals. Com prescriu l’autor, s’ha evitat oferir una relació de discografia i dvdgrafia per no condicionar el lector. En qualsevol cas, suggereix la versió de Karl Böhm (EMI, 1959) per ser una de les més freqüents entre la discografia dels melòmans i per un concepte de conjunt ben resolt tot i no ser una lectura especialment elaborada en la teatralitat. En resum, el melòman i el professional de la música tenen una eina privilegiada tant per la profunditat i l’accessibilitat dels continguts, com per poder-ho fer en català.

Albert Ferrer Flamarich