Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

La música religiosa a Catalunya en el segle XX

Classificació temàtica: Música sacra

La música religiosa a Catalunya en el segle XX

Domènec González de la Rubia

Editorial Boileau. 2009 (188 pàgs.)

Editorial Boileau

Les aportacions de teòrics, crítics i historiadors autòctons són constants ja sigui com a bibliografia comercial o com a tesis doctorals i altres treballs d’investigació. No obstant manquen compendis profunds i complets a l’abast del melòman català. Per aquest motiu són molt recomanables tres recents edicions a l’entorn de la historiografia de la música catalana i a Catalunya: la Història Crítica de la Música Catalana a càrrec del servei de publicacions de la UAB (2010) amb la participació de diversos docents, la Història de la música a Catalunya de Francesc Cortès (Editorial Base, 2011) i La música religiosa a Catalunya en el segle XX de Domènec González de la Rubia (Editorial Boileau, 2009).

El darrer títol presenta un comentari historiogràfic i divulgatiu sense pretendre una anàlisi musicològica. González de la Rubia ofereix una síntesi complementària a articles de prestigiats musicòlegs com el citat Francesc Cortès, Francesc Bonastre o Xosé Aviñoa, alhora que focalitza punts tractats en volums enciclopèdics i obres com la Breve historia de la música sacra de Luigi Garbini (Alianza Editorial, 2010). Per exemple, en els útils resums de les clàusules del Motu Proprio de 1903, del Congreso Nacional de Música (Barcelona 1912) i del Concili Vaticà II.

El principal mèrit és la recopilació de dades. No són capítols desenvolupats acadèmicament i alguns podrien haver-se reduït en taules i quadres sinòptics. En ocasions, la redacció no equilibra els paràgrafs i la sensació és la manca d’una relectura que poleixi algun reincidència estèril o cerqui una exposició més sintètica. Un exemple seria el capítol Precedents que és una presentació curricular de compositors dels segles XVIII i XIX, alguns redescoberts i difosos en l’àmbit discogràfic gràcies a segells autòctons com Columna Música o La mà de Guido. Tanmateix es podria aplicar a l’apartat Panorama de la música religiosa catalana en el segle XX. L’opció de confeccionar entrades a mode de diccionari es troba a partir de la pàgina 109 en l’exposició d’autors ordenats alfabèticament i el comentari de la seva contribució sacra. També cal assenyalar que el muntatge i disseny interiors són poc variats, tendeixen a acumular la lletra i a oferir pocs atractius visuals en l’estructuració dels textos més enllà de les cursives en les citacions literals.

Disquisicions metodològiques i de maquetació a banda, la validesa del treball és òbvia i ho fa a través d’una editorial, Boileau, més avesada a la publicació de partitures que a llibres d’història i estètica de la música. A més el segell barceloní compta amb un ample catàleg d’obres religioses com recorda González de la Rubia. En resum, es tracta d’una aproximació a una matèria poc tractada i que permet descobrir curiositats com la creació d’un Orfeó Català de Manila o reflexionar amb claredat sobre els vincles entre art, moral i religió. Sense dubte, aquest llibre és un punt de partida –de coneixment almenys sí- per a futures investigacions més desenvolupades i concretes que poden partir de capítols com la de Pedrell i la seva influència com a conservador del patrimoni a través de la Hispaniae Schola Música Sacra, l’ Antologia de organistas clásicos españoles o Tomás Luis de Victoria o la influencia de la polifonía. O bé podran tracta l’ Escola Montserratina, el treball dels missioners espanyols, la creació de l’Associació Ceciliana Española o la incidència del franquisme.

Albert Ferrer Flamarich