Zubiarre: Simfonia en Mi; Ecos de Oiz per a violoncel i orquestra i preludis de Don Fernando “El emplazado” i Ledia.
Roman Jablonski, violoncel. Euskadiko Orkestra Sinfonika. Juan José Ocón, director.
CLAVES 50-1012 DDD 2009 1CD 76:04 2010
CLAVES
El panorama simfònic espanyol s’està redescobrint amb enregistraments molt estimables de segells com Columna Música, Tritó, Autor (SGAE), Vers i també Claves. Claves presenta aquest disc, el tretzè de la seva col·lecció sobre música basca, amb l’obra de Valentí Maria Zubiarre (1837-1914). Alumne d’ Hilarión Eslava i coetani de la segona generació de romàntics espanyols -Chapí, Bretón, Chueca, Marquès i Giménez-, Zubiarre quasi no va treballar la sarsuela i sí l’òpera, la música de cambra i religiosa, així com el simfonisme.
Ho testimonia aquest compacte amb la seva Simfonia en Mi (1874) i els preludis de les òperes Don Fernando El emplazado (1874) i Ledia (1873). Aquests títols van ser dues de les disset òperes d’autors espanyols que es van escenificar al Teatro Real entre 1850 i 1900. És lògica, doncs la clara filiació amb el melodrama italià dominant a l’Espanya del moment. Menció especial mereix Ecos de Oiz (1889), l’única obra que va escriure per a instrument solista i orquestra, que destaca per l’ampla melodia principal, lírica i nostàlgica. Per la seva banda, la Simfonia en Mi pertany a l’època del pensionat -com la Chapí i una de les de Breton- i mostra l’assimilació espanyola del romanticisme acadèmic: introducció lenta a la forma sonata, pes melòdic a la corda doblada per les fustes, crescendi i contrastos dinàmics, metalls reforçant l’harmonia i els tutti, ritme binari en el finale -curiosament enriquit amb percussió-.