Tria un apartat:

• discogràfiques
• editorials
• DVD

Quin repertori prefereixies que comentem a Catclassics?

Renaixentista i barroc Classicisme i romàntic Òpera i recitals vocals Segle XX i contemporània Qualsevol

Veure resultats

L’ofert aquí són les simfonies núm. 2 i núm.11 de Xostakòvitx, obres on les inflexions dinàmiques i la variabilitat de textura són fonamentals. El treball de tensions és perfectible i s’inscriu en un gran grup de bones lectures dins l’estàndard. Falta, per exemple, més dramatisme en l’evolució discursiva, especialment en la clausura de les dues simfonies amb un clímax sonor més ample d’un director que modera bastant els excessos decibèlic i la grandiositat. Les comparacions amb el caràcter abrasiu i el cisellat de la ràbia històrica de Kondrashin amb la Filharmònica de Moscou són innecessàries. No obstant això, destaquen l’idiomatisme i l’organicitat de la magnífica resposta de conjunt de l’orquestra en l’exigent virtuosisme i en l’empenta rítmica. Especialment és així en l’Adagio inicial de la Simfonia núm. 11, desgranat amb lirisme i expectació creant una atmosfera de tensió; i en el següent moviment, el 9 de gener, que és senzillament espectacular. Gergiev sembla llimar asprors i enfoca les obres acostant-les més als cànons occidentals que als soviètics.