Música e identidad
Rafael Lamas
Alianza Editorial. 2008 (200 pàgs.)
Alianza Editorial
La música espanyola és plena de apories i així ho demostra Rafael Lamas en aquest llibre publicat per Alianza Editorial que afegeix un altre títol memorable a la seva àmplia col•lecció de música. Per la seva complementarietat, és recomanable llegir En torno a lo español en la música del siglo XX (Diputación de Granada, 2003) del musicòleg i crític Jorge de Persia, ja que tracta des d’una perspectiva principalment històrica el que Lamas desenvolupa en un sentit estètic, com una crítica cultural.
Com assaig, el llenguatge creix i decreix amb un moviment extern que en la part positivista revisa les elits culturals espanyoles i els límits ideològics del cànon històric. Per a això, apunta temes com el regeneracionisme i el krausisme -recentment molt investigats en tesis doctorals- alhora que com a eix discursiu concentra temes fonamentals com els jesuïtes, la il•lustració, el romanticisme conservador, l’historicisme liberal, el casticisme fi de segle i el nacionalisme regeneracionista. Tot això és vinculat a la música com a identitat mostrant finalment un camí obert després de la crisi del llenguatge i la fallida del binomi música i identitat com a dialèctica.
Aquest no és un llibre de divulgació i la seva lectura requereix un cert bagatge musical i dels principals debats de la modernitat. Sens dubte és un aportació necessària i que eleva la categoria de la reflexió estètica espanyola sobre la seva pròpia essència, habitualment poc procliu i menys profunda en el terreny estètic que en l’històric.