Obres de Cassadó, Casals, Guinjoan i Brotons.
Lluis Claret, violoncel.
VERSO. VRS 2084 DDD 2009 1CD 55:14 2010
VERSO
Aquest disc de Lluís Claret recull algunes aportacions per a violoncel sol de quatre compositors catalans de diferents generacions. La qualitat de l’enregistrament és molt bona i es va efectuar a l’Abadia de Frontfroide, lloc amb profunds vincles afectius i professionals per a l’il•lustre violoncel•lista. Llàstima que l’edició manqui d’unes notes de carpeta professionals, en la línia tan habitual com excel•lent del segell Verso.
Claret ofereix una lectura idiomàtica i tècnicament ortodoxa d’unes obres amb més ofici que inspiració. En general, són peces més sofisticades del que aparenten perquè tracten al violoncel com un instrument cantable i sense recursos gratuïts en un virtuosisme ben encaixat en el llenguatge. Cronològicament el programa va del que és romàntic, amb referències folklòriques i alguna influència francesa (Suite de Cassadó) o algun eco bachià (Suite d’Enric Casals) al que és eclèctic i àrid (Guinjoan). No falta el més tradicional, com El cant dels ocells, ofert com un emblemàtic i tòpic encara que legítim afegit dins aquest programa català. El ventall expressiu de les obres també és ampli. De la calidesa, la frescor i el detallisme de Cassadó i Casals s’arriba a l’opressió, els ritmes i ambients versàtils, i, fins i tot, a certa polaritat de la Sonata de Brotons; així com a la nuesa expressiva i tècnica d’un cant monòdic ple de contrasts i transformació motívica com és l’ Elegia de Guinjoan. Una obra, per cert, encarregada i estrenada pel mateix Claret.