Mahler
Simfonia nº 8 i Adagio de la Simfonia 10
Erin Wall, soprano. Elza van den Heever, soprano. Laura Claycomb, soprano. Yvonne Naef, mezzosoprano. Anthony Dean Griffey, tenor. Quinn Kelsey, baríton. James Morris, baix. Pacific Boychoir. San Francisco Girl Chorus. San Francisco Symphony Chorus San Francisco Symphony Orchestra. Michael Tilson Thomas, director.
SFS 821936-0021-2. Super Audio CD. 2006, 2008. 2CD 51:30/ 60:28 2010
SFS
En produccions de la mateixa orquestra de San Francisco, amb totes les tecnologies de so actual (CD, DSD i SACD), Tilson Thomas tanca la seva integral mahleriana amb la Vuitena (gravada el 2008) i l’ Adagio de la Desena (el 2006). L’edició és quasi de luxe,en una línia estranya en repertori simfònic d’aquesta mena. Les lectures no difereixen del que Tilson Thomas ha ofert en aquesta integral encara que milloren el concepte general. No supera en profunditat d'idees, intensitat expressiva i desplegament tècnic a les referències (Horenstein, Bernstein, Solti o Abbado en la primera; Gielen, Barshai o Boulez en la segona), però són un al•licient al Mahler tradicional, no especialment dens però sí brillant. Tilson Thomas va del que és cambrístic o el modern al que és sumptuós o poètic en un sentit gairebé confessional que es concerneix al caràcter religiós de l’obra. Apunta els matisos auràtics encara que no és una lectura significativament mística. Heus aquí, el caràcter misteriós, de presagi, del preludi de la Segona part. Els cors i els solistes ofereixen un bon nivell com a conjunt en una Vuitena superior a la de Ratlle o Gergiev i tan digna com la de Boulez en altres paràmetres.
L' Adagio de la Desena és concebut en una faceta força especulativa. És a dir, accentuant l’expressivitat d’aquest “gairebé és” limítrof de la atonalitat i amb una lloable claredat polifònica i accent en les dissonàncies sense ser una lectura de tremendisme expressionista.