Mahler: Simfonia núm. 5
Bayerisches Staatsorchester. Zubin Mehta, direcció.
Farao S108052 SACD 2008 1CD 72:30 2009
Farao
Sense el carisma de Mehta aquest live (15-XII-2008) no hagués rebut l’ovació rebuda ni s’hagués editat: tècnicament és bona però resulta irrellevant en el llegat de l’ obra i del director com a mahlerià. És cert que pot suggerir una alternativa a la metafísica i l’especificitat sonora de l’ Abbado de Lucerna i, com aquest, posseeix detalls de color i una deconstrucció del discurs interessants però l’execució és massa uniforme i, en ocasions, dominada pel pesar i l’ennui.
Al marge d’ anteriors tendències expressionistes, Mehta converteix la malencolia, la dolçor i la cantabilitat en el fonament de la lectura. Tangencialment estilitza l’ obra com Haitink a la seva darrera Sisena (Chicago Symphony) en els tempi, la moderació de l’opulència sonora i la pretesa atemporalitat –molt horensteniana-, però el poc treball de les tensions i l’escassa acidesa del discurs desbanquen la comparativa. L’ ens visionari queda en el buit existencial d’aquesta lectura relaxada i lírica, el (gran) mèrit de la qual és l’escissió del clàssic antagonisme entre Cinquena i Sisena, relacionant-les com un precedent conceptual i anímic una de l’altre. És a dir, aquesta Cinquena no és la de la fatalitat que podia haver estat i no va ser, sinó l’avantsala de la Tràgica. Això planteja una esquerda en la problemàtica de l’ hermenèutica del subjecte contemporani i la seva recuperació de sentit, que Mehta no sembla resoldre.