Diccionario Harvard de la música (Reedició)
Diversos autors.
Alianza Editorial, 2009 (1210 pàgs.)
Alianza Editorial
Aquesta és la quarta reedició d’ un títol que complementa altres volums enciclopèdics traduïts per Alianza Editorial com són les guies de música simfònica i de cambra (coordinades per Tranchefort), d’ obres corals (coordinat per Steinberg), i la clàssica Història de la música occidental de Grout i Palisca.
Com eina terminològica, està ordenat alfabèticament i pretén abastar nombrosos conceptes no únicament vinculats a la notació musical. Hi ha entrades sobre formes, gèneres, països i regions, instruments i alguns títols d’ obres. S’ han actualitzat algunes dates i cronologies tot i que inevitablement està exposat a defectes i mancances. Degut als orígens de l’ obra dominen entrades d’ interès anglosaxó. En el vinculant a la música espanyola resulta insuficient l’ apartat dedicat a la tonadilla escènica, a la sarsuela, al género chico i inexistent és l’ espai dedicat a l’ alhambrisme musical. Tampoc es parla de l’influx de l’exotisme en termes generals, ni de l’escriptura en baix Alberti, ni de la Simfonia Gòtica de Havergal Brian –la més gegantina de la història occidental en quant als efectius requerits-. No obstant, la validesa de la iniciativa està fora de dubte i resulta útil pels qui estiguin vinculats amb el fet musical. Es pot, doncs, apartar el Diccionari de la música de Roland de Candé i l’ horrorós volum de Casper Höweler, per citar dues referències fàcilment localitzables en espanyol que encara es reediten.