La música, un acto de libertad
Antonio Madigan
Ediciones Autor. Madrid, 2008 (220 págs.)
Sense que Ros-Marbà sigui el millor director d’orquestra espanyol, com diu el pròleg, aquest llibre és atractiu per la combinació de la divulgació i l’erudició. Això sí, en ocasions Ros-Marbà només sembla l’ instrument legitimador de l’ exposat per l’entrevistador, Antonio Madigan, en un afany de considerable narcisisme teorètic. Especialment a l’inici del llibre. No es busqui, doncs, una introspecció sobre el director català més enllà de l’ estrictament musical en allò teòric i estètic. A més, l’autor passa de sofisticades explicacions a preguntes de diletant com la referida al funcionament de l’ orquestra, més lògica d’un treball d’altres característiques.
El títol també sobredimensiona unes reflexions suggerents i variades, en les quals no hi falten emotives referències a Celibidache i Toldrà, mestres de Ros-Marbà, ni incisos sobre el repertori impressionista francès. Pel melòman comú pot resultar excessiu el complex capítol sobre la secció àuria però és de gran interès.
Les errades? La pàgina 32 permet descobrir al filòsof Arnold Schopenhauer mentre que a la pàgina 67 s’ afirma gratuïtament que Leonardo Pisa era un bon home a partir d’ un retrat conservat. En resum, acceptable contingut d’aquesta masterclass encoberta tot i que la lectura no aconsegueixi l’empatia de propostes com la del tàndem Alier-Gorgori, ni l’atenció reverencial de Gilly-Boulez a La escritura del gesto, entre altres.