Mahler: Simfonia num. 2
Berthe Montmart, soprano. Oralia Dominguez, mezzosoprano. Orchestre et Choir National de la RTF. Leonard Bernstein, director.
FRF 002. DDD 1958. 1CD 97:53 2008
FRFFRF
Amb el llistat de Pérez de Arteaga, aquesta és la setena Segona de Mahler localitzable al mercat i la primera cronològicament (13.XI.1958) de Bernstein. Es tracta d’ un live dels Camps Elisis que es va emetre per la RTF una setmana més tard amb una excel•lent resposta orquestral en el conjunt i en les individualitats, malgrat la discreció del cor i els solistes.
Sense el pathos ni l’ alta temperatura emocional dels seus enregistraments més comercials, el Mahler de Bernstein ja es troba fenomenològicament aquí: en la construcció del discurs, les tensions generades, algunes canvis de color i certa amplitud i canvi de tempo. Aspectes que en lectures posteriors potenciarà i estilitzarà en allò qualitatiu i preciosista del so i en allò subjectiu. Aquesta és la seva visió més austera i està aconseguida líricament i amb fluidesa. També combina l’ens tràgic i el cerimonial, per moments en una fusió que brolla des de la resignació. La seva dialèctica i incisivitat resulten més coccidentals que americanes, excepte en el cinquè movimient.
Particularitats? Tot l’ Scherzo i el ritardando i suspens de la transició cap a la reexposició en el primer moviment, fins a l’atac dels violins i les cordes greus sobre el pedal de violes (pista 1, de 15:18 a 15:43). Com de costum amb Bernstein, el límit entre l’efecte i l’efectisme és ambigu.