Música e inspiración
Jonathan Harvey
Global Rhythm. Barcelona, 2008 (228 pàgs.)
Nascut com una reducció de la seva tesi doctoral, aquest llibre del divulgador i compositor Jonathan Harvey és un assaig que sistematitza la reflexió estètica d’un concepte ambigu i indescriptible com és la inspiració. Un terme que sovint difereix semànticament del pretès amb el seu ús. Per això, Harvey el focalitza sense mitifacions romàntiques, el redefineix i el presenta com una experiència, no com un resultat. És a dir, el vincula a l’oient, a l’intèrpret i especialment al compositor i al seu procés creatiu; no a l’ obra. Bona part del llibre es dedica a mostrar com l’han entès els compositors, sobretot des del segle XVIII fins a l’actualitat, a partir de nombrosa documentació: des de texts teòrics fins a la correspondència i altres escrits personals.
Harvey enten l’origen de la inspiració com un fruit de tres matrius: la interna i d’allò subjectiu; la del món exterior; i la fusió d’ambdues. Ens remet freudianament a ella com a instint, com a inconscient, així com vinculada a un públic. De manera idealista ens remet a ella com una relació dels compositors amb les seves muses, mentre que metafísicament ho fa com a mediadora –i reveladora- de la divinitat.
L’ edició és correcta i amb aquesta publicació s’amplia l’escassa bibliografia existent sobre la matèria. El discurs està ben argumentat tot i que l’abundància d’exemples és més un afany d’il•lustració que un pilar d’un relat, les bases teòriques del qual són aplicables a altres camps de la creació i el pensament.