Mahler: Simfonia núm. 4
Mojca Erdmann, soprano.
Bamberger Symphoniker Orchestra.
Jonathan Nott, direcció.
TUDOR 7151 DDD 2005 1CD. 55:29 2008
TUDOR
De les simfonies editades fins avui (Cinquena i Primera) aquesta és la més encertada i la que permet valorar millor la maduresa de Nott com a director i com a mahlerià, tot i que no modifiqui el concepte d’aquesta integral. Nott és un director que tendeix a ser clàssic, de tradició europea, molt refinat però poc excitant i incisiu. El seu és un model basat en la bellesa del fraseig, una gran naturalitat i una suavitat modèlica.
Aquesta Quarta flueix per l’habitual clima oníric, amb menys d’aquell somriure misteriós i humor insòlit de Bernstein (DG) o Sanderling (BBC Legends), però calm i sensible fins a la sensualitat. La cura amb què broda l’obra té pocs comparatius entre la discografia recent i es clou amb un lied impregnat d’innocència infantil. En ell Mojca Erdmann resol amb adecuació i arrodoneix el missatge expressiu, tot i que hi haurà qui objecti el lleu ritme de barcarola.
Nott realitza un treball magnífic en la claretat de les dinàmiques. Amb Haitink (2007, RCO Live) comparteix la lucidesa i el detall tímbric però es desvincula d’ ell per la distància emocional. Nott el supera en calidesa, varietat expressiva i sorpren en el Ruhevoll per mesclar quelcom del transcendental de l’ Adagi de la Tercera amb la tendrea i el temperament de l’ Adagietto de la Cinquena. Per moments l’enfoca com una serenata, sense apostar per un caràcter nostàlgic i dolençós en un discurs clarament evolutiu.