Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Stravinsky. Petrouchka i L'Oiseau de feu

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Stravinsky

Calliope

A l’estiu de 1910 Stravinsky ha acabat l’Ocell de Foc’ i està a punt de començar el nou projecte de Diaghilev, ‘La consagració de la primavera’, quan composa una peça que originalment ha de ser per a piano i orquestra on pretén dur el contrast típic del concert entre solista i orquestra fins als seus extrems. El solista, una titella s’enfronta a l’orquestra que representa el món hostil. Petrushka respon al nom d’una coneguda titella russa que Stravinsky feu protagonista de la història que finalment agafaria la forma de ballet.

Per Stravinsky L’Ocell de foc’ fou l’obra que el permet entrar en el club dels grans compositors. La història es basa en diversos contes russos i explica l’aventura del príncep Ivan que captura un misteriós ocell de foc. El ballet fou estrenat pel mateix Diagilev.

En ambdues obres es nota la influència de Rimsky-Korsakov (especialment de Sheherezade) així com del folkore rus i ja anuncien la ‘Consagració de la primavera’. El mestratge d’Stravinsky combinant la tradició russa i el llenguatge harmònic contemporani creen un món màgic, colorista i imaginatiu.

A la versió de l’Orchestre National des Pays de la Loire que comento li falta, pel meu gust, un punt de la força que podem escoltar en altres versions (Nagano, posem com exemple) especialment a Petrouckha. Valoro molt en Stravinsky les versions que ressalten els aspectes tímbrics i el subratllar dels contrastos harmònics de les seves obres però cal dir que, en rigor, la interpretació és tècnicament impecable i el so més que correcte.

Ignasi Albors