Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Roberto Devreux per Beverly Sills

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Donizetti: Roberto Devereux.

B. Sills, R. Ilosfalvy, B. Wolff, P. Glossop, K. Macdonald. Ambrosian Opera Chorus. Royal Philharmonic Orchestra. Dir: Charles Mackerras.

Westminster The Legacy. 2 CD. 136 min.

Versió comercial, d’estudi i testimoni d’una de les figures que més van ajudar a la “Donizetti Renaissance” juntament amb Leyla Gencer, Joan Sutherland i Montserrat Caballé, i a aquest títol, en concret. La fita discogràfica de la soprano nord-americana Beverly Sills assoleix un grau d’inflexió cabdal amb un dels seus dos Roberto Devereux més freqüents en compacte, enregistrats vora el 1970, en un moment en què l’opinió sobre la trilogia donizettiana d’Isabel Tudor no estava ben formada. Aquest enregistrament va sorprendre no només pel fet d’enfrontar-s’hi sinó perquè fins aleshores moltes versions tenien escissions considerables així com, els únics registres d’aquesta (1) eren en viu.

Sills sap impregnar dramaticitat i profunditat als personatges amb una veu que hauria de presentar-se més madura, corpòria, ample i, potser, potent per a una reina ja vella. En tot cas, és una lliçó de pirotècnia, agilitat i esveltesa vocal, a base de trinats, filats, notes afegides o no, un registre agut segur i brillant, lleuger vibrato i una facilitat per a la colorature que la fan summament atractiva i modèlica com a belcantista, malgrat que el seu color de veu sigui més clar de l’ esperat. L’ acompanya un equip vocal no tan discret com s’ha ressenyat en ocasions. Robert Ilosfalvy tot i no tenir un palmarès massa destacat, supera amb correcció i bon rendiment quadres tan esperats com l’escena de bogeria a la presó (2), malgrat que no arribi a la fluïdesa i visceralitat del registre de Carreras pel seu timbre un xic opac, contrastat en registres però amb dosis d’empenta, lirisme i algun detall en el fraseig i l’ornamentació. També, són francament gustosos Beverly Wolff, en una molt bona aproximació al personatge de Sara, i Peter Glossop, amb el seu Nottingham de noble indignació i vocalitats perfectament quadrades i expressives.

Per la seva banda l’Ambrosian Opera Chorus i l’orquestra dirigits per Charles Mackerras, es mostren eficaços, brillants, coloristes, fluïts, enèrgics, subratllant les accions i també, potents i efectistes. Potser massa efectistes, fins al punt de resultar violents en moments com els acords inicials de l’obertura i en els finals dels números -de cabalette i escenes-, que faran les delícies dels que prefereixen ostentacions sonores del que col•loquialment en diríem versions canyeres. Parlant d’efectismes, i en aquest d’efectes, atenció als magnífic solo de les timbales (track 1 del primer compacte, entre els 6’19” i 6’20”) i als sfordanzi posteriors d’aquestes (mateix track, dels 6’38” als 6’41”) en l’obertura que ben poques vegades gaudeixen de la preeminència com en aquest enregistrament. En conjunt, és una opció molt interessant. Més davant la descatalogació d’un altre dels quatre títols reals que conformen la nissaga operística del compositor de Bergam a l’entorn de la monarquia Tudor(3) en la versió de Beverly Sills editada per Westmintser, Anna Bolena (1830), fos bo adquirir aquest Roberto Devereux seguint aquella dita castellana que “si las barbas de tu vecino ves cortar, pon las tuyas a remojar”.

__________________________________

1- Els enregistraments de Beverly Sills daten: 1969 la d’estudi i 1970 en viu, del Roberto Devereux; 1971, Maria Stuarda; i 1972, Anna Bolena.

2- Clar exemple d’un dels diversos intents donizettians per a impulsar la veu tenoril en un panorama vocalment dominat pel virtuosisme de les sopranos.

3- Nissaga encapçalada per la menys difosa Elisabetta al castello di Kenilworth (1829), seguida per Anna Bolena (1830), Maria Stuarda (1834) i Roberto Devereux (1837), òpera amb la qual tanca, també, el seu cicle d’estrenes napolitanes i l’etapa italiana del compositor –malgrat que després de 1838 feu alguna estrena a la seva terra natal, però de menor projecció davant els èxits de la gira per Europa-.

Albert Ferrer i Flamarich