Mahler: Simfonia núm. 1 “Tità”
Bamberger Symphoniker Orchestra. Jonathan Nott, direcció.
TUDOR 7147 DDD 2005 1CD. 55:25 2008
Més enllà de les lògiques qualitats de textures i elegància, en aquesta segona entrega de la integral de Jonathan Nott es percep una literalitat que manlleva parts com la repetició d’un primer moviment al qual li costa despertar, el Ländler del Scherzo i com el tercer moviment. Aquest, per exemple, s’ exposa des del lirisme en una homogeneïtzació que no contempla la paròdia, més quan el Frere Jacques es toca amb un contrabaix afinat. Nott sembla ser un director una mica clàssic, de tradició occidental, molt refinat però no gaire suggerent, ni excitant ni incisiu. El seu és un model correcte en la forma i el pols –minutatge dins de la mitjana-, que cerca la unitat i la coherència en base a un acurat fraseig –fustes i els temes lírics del quart moviment- però sense una grapa especial. El que en altres (Walter, Mitropoulos, Kempe o Kubelik) resultava un alè vital afirmatiu, expansiu, fogós, en Nott és calidesa, com a molt, entusiasme (reexposició del primer moviment). I aquesta es una altra de les dominants en aquesta lectura de caire cambrístic a la qual no semblen interessar-li el transcendentalisme, ni el gegantisme sonor o els excessos expressionistes de Solti i Sinopoli. Amb tot, i cal incloure-hi la coda construïda amb eloqüència, la prestació de la Simfònica de Bamberg és molt satisfactòria i permet considerar aquesta com una de les lectures més recomanables comercialitzades recentment.